Taxa de contrast
La taxa de contrast és una mesura característica d'una pantalla que representa la separació màxima de lluminositat entre el color negre i el color blanc d'una imatge. Aquesta mesura és normalment utilitzada en la electrònica de gran públic amb la finalitat de descriure la prestació qualitativa d'una pantalla o d'un projector donant la relació entre el màxim i el mínim de luminància mostrable. Així quant més alta és la taxa de contrast, millor és la definició de la imatge.[1]
En funció del tipus de pantalla és possible tenir en consideració l'aspecte estàtic d'una imatge o el seu aspecte dinàmic, que inclou en aquest cas una dimensió temporal suplementària al procés de mesura. Es poden distingir dos tipus taxa de contrast.
- Taxa de contrast estàtic: la relació de lluminositat entre el color més brillant i el més fosc que la pantalla és capaç de produir simultàniament, en un moment donat
- Taxa de contrast dinàmic: la relació de lluminositat entra el color més brillant i el més fosc que la pantalla és capaç de produir en un període.
En fotografia, es parla de la gamma dinàmica de la luminància.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Evan Powell. Let's Ignore Contrast Specs. March 27, 2008.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
