Talp
Talpa europaea  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 38 dies |
| Principal font d'alimentació | cuc de terra |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 41481 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Eulipotyphla |
| Família | Talpidae |
| Tribu | Talpini |
| Gènere | Talpa |
| Espècie | Talpa europaea Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El talp (Talpa europaea) és un mamífer de la família dels tàlpids.[2] Fa aproximadament 11-16 cm de llargada i pesa entre 30 i 130 grams. El mascle és una mica més gros que la femella. Té un pelatge curt i particular, car la disposició dels pèls li permet moure's pels túnels igual de fàcilment cap endavant que cap enrere. En la majoria d'altres mamífers el pèl creix cap enrere, però en el talp creix de tal manera que no s'enganxa amb les parets dels túnels quan l'animal es mou cap enrere.[3]
Com viu
[modifica]Present gairebé a tot Europa i el nord-est de la península Ibèrica. Viuen sempre sota terra i gairebé mai surten a l'exterior. Viuen en una xarxa de galeries que construeixen ells mateixos. Són insectívors, però la seva dieta, en bona part, la formen els cucs de terra que sovint capturen i guarden en una càmara adequada com a rebost.[3]
Història natural
[modifica]Totes les seves característiques són adaptacions a la seva manera de vida, ja que és un animal cavador amb una vida subterrània. Es troba en prades i evita els sòls entollats o massa secs. La seva presència és detectable pels menuts monticles que apareixen en el terreny. És difícil d'observar en superfície. Desenvolupa la seva activitat en una sèrie de galeries intercomunicades per les quals es desplaça cercant cucs i altres invertebrats, la base de la seva alimentació. Aquests túnels són profunds, poden arribar a fer 10 metres. Dins d'aquesta galeria, hi ha diverses sales, les més importants són la sala on construeix el niu, que està entapissada amb material d'origen vegetal, i la sala on fa el seu rebost.
Anatomia
[modifica]
Els talps excavadors han desenvolupat una sèrie d'especialitzacions evolutives per a la seva vida subterrània. El seu cos és fusiforme, més típic d'animals aquàtics. Els ulls són diminuts i a vegades estan coberts de pell, fet que va utilitzar Darwin en la seva teoria de la selecció natural al·legant que els talps no necessiten el sentit de la vista en els ambients subterranis i que mantenir-lo suposava un excés d'energia inútil.[4]
Manquen de pavelló auditiu extern. Els talps confien principalment en el sentit del tacte i posseeixen vibrisses en la cara, extremitats i cua. El seu musell flexible és especialment sensible.
Les potes, curtes i fortes, estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per a furgar galeries, les quals poden arribar a fins a 150 m de longitud. Els colzes es troben desplaçats dorsalment i rotats, de manera que els palmells de les extremitats anteriors queden orientats cap a darrere, i potencien l'acció d'excavar. La seva pell, fina i suau, facilita el moviment pel cau, tant cap endavant com cap endarrere. En els mascles, el penis queda orientat cap arrere i manquen d'escrot.
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Talpa europaea» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Talp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Sañé, Jaume. Els mamífers. 2a edició. Valls: Cossetània, 2019, p. 24. ISBN 9788490348574.
- ↑ Charles Darwin, L'origen de les espècies
Espècies vivents de la família dels tàlpids | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Regne Animalia · Embrancament Chordata · Classe Mammalia · Infraclasse Eutheria · Superordre Laurasiatheria · Ordre Eulipotifles | |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
