Subpirineu
El Subpirineu és una zona muntanyosa a Catalunya. Correspon a una secció del peu de muntanya meridional dels Pirineus. Aquesta petita regió es troba a l'extrem oriental dels Prepirineus, a l'oest de la Serralada Transversal, entre el baix Ripollès, el nord d'Osona i una part de l'alta Garrotxa.
El Subpirineu consisteix en una sèrie de serralades paral·leles amb un alineament d'oest a est. Tenen un relleu generalment suau i estan cobertes de bosc mediterrani. El riu Ter talla la zona transversalment entre l'anticlinal de Sant Amand (1,851 m)[2] i de Bellmunt (1,515 m), al petit massís que s'alça damunt de la Plana de Vic.
El terme Subpirineu fou utilitzat per primera vegada l'any 1938 per Lluís Solé i Sabarís. Aquest geògraf i geòleg català justificà la separació del Subpirineu dels Prepirineus i de la Serralada Transversal sobre la base de la composició material de les muntanyes i del caràcter relativament més recent de l'anticlinal, així com de l'evidència de fractures.[3] El nom "Subpirineu" fou sistemàticament acceptat l'any 1958 a l'obra Geografia de Catalunya.[4]
Vegeu també
[modifica]Notes i referències
[modifica]- ↑ Fronteres orientatives segons articles de la Enciclopèdia Catalana
- ↑ «Mapa Topogràfic de Catalunya». Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 22 maig 2010].
- ↑ «Subpirineu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jordi Sacasas i Lluís, Geografía de Catalunya, Publicacions L'Abadia de Montserrat. ISBN 9788484159155
Enllaços externs
[modifica]Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
