L'obediència o submissió a l'autoritat és una de les formes de la influència i dominació social. En psicologia social l'obediència es produeix quan un individu adopta un comportament diferent pel fet que un altre individu, percebut com a autoritat, li demana o li imposa quelcom.

Es basa en un cert reconeixement de dominació. Un cop fet, l'individu dominat i el percebut com a superior passen a un acord tàcit segons el qual el dominat intercanvia la seva llibertat a canvi de sentir-se reconegut i segur. L'autoritat pot ser una persona (pare, parella, cap, etc.) o grup de persones, un govern, un rei, una llei, un déu, normes socials, etc. Un cas particular de relació dominador-sumís, al terreny sexual, és el sadomasoquisme.

Segons Étienne de la Boétie, els ciutadans de pobles sotmesos, sovint per la força de les armes, en la primera generació tenen la consciència del sotmetiment, però en generacions posteriors aquesta consciència queda minimitzada o desapareix en haver-se creat el costum al sotmetiment.

Des la submissió voluntària a la imposada amb les armes hi ha una gran tipologia i motivacions que la literatura porta a obres d'art com Antoni i Cleòpatra^[1] de William Shakespeare, Anna Karènina^[2] de Lev Tolstoi, No em deixis mai^[3] de Kazuo Ishiguro, K. L. Reich^[4] de Joaquim Amat-Piniella, La Venus de les pells de Leopold von Sacher-Masoch (també pel·lícula de Polanski) i molts d'altres.

• Discurs de la servitud voluntària^[5]
• Paradigma de la dominació

• Science Aid: Obedience Arxivat 2010-08-24 a Wayback Machine. (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Submissió