Soong Ching-ling

Biografia
Naixement	27 gener 1893 Shanghai (RP Xina)
Mort	29 maig 1981 (88 anys) Pequín (RP Xina)
Causa de mort	leucèmia
Sepultura	tomba de Soong Ching-ling
President honorari de la República Popular de la Xina
16 maig 1981 – 29 maig 1981
President del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional
6 juliol 1976 – 5 març 1978 ← Zhu De – Ye Jianying →
Vicepresident del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional
17 gener 1975 – 28 maig 1981
Vicepresident de la República Popular Xinesa
27 abril 1959 – 17 gener 1975 ← Zhu De – Ulanhu (en)  →
Vicepresident del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès
Membre de l'Assemblea Popular Nacional
Legislatura: cinquena legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, quarta legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina
Dades personals
Residència	República Popular de la Xina
Formació	McTyeire School (en) Wesleyan College
Activitat
Camp de treball	Drets civils i polítics i política
Ocupació	política
Partit	Partit Comunista Xinès Guomindang Revolutionary Committee of the Chinese Kuomintang (en)
Família
Cònjuge	Sun Yat-sen (1915–1925), mort del cònjuge
Pares	Charlie Soong   i Ni Kwei-tseng
Germans	Soong Ai-ling Soong Mei-ling T. V. Soong Soong Tse-an T. L. Soong
Premis (1951)  Premi Stalin de la Pau
Signatura

Soong Ching-ling (xinès tradicional: 宋慶齡, xinès simplificat: 宋庆龄, pinyin: Sòng Qìnglíng; Xangai, 27 de gener de 1893 – Pequín, 29 de maig de 1981) va ser una política xinesa, segona esposa de Sun Yat-sen, un dels líders de la revolució de 1911 que va establir la República de la Xina. Era membre de la família Soong i, juntament amb les seves germanes, va exercir un paper prominent en la política de la Xina abans de 1949. Se l'ha definit com la "mare de la Xina moderna".^[1]

Després de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949, va ocupar diversos llocs destacats en el nou govern, entre ells el de vicepresidenta de la Xina. També va viatjar a l'exterior durant la dècada de 1950 representant el país en diverses activitats internacionals. Durant la Revolució Cultural, però, va ser molt criticada.^[2] Soong va sobreviure a la Revolució Cultural, però va aparèixer amb menys freqüència després de 1976. Com a presidenta del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional entre 1976 i 1978, Soong va ser la cap d'Estat de la República Popular de la Xina. El maig de 1981 se li va atorgar el títol especial de president honorària de la República Popular de la Xina.

• Chang, Jung and Jon Halliday. Madame Sun Yat-Sen: Soong Ching-Ling. London: Penguin, 1986. ISBN 0-14-008455-X
• Epstein, Israel. Woman in World History: The Life and Times of Soong Ching-ling. Beijing: China Intercontinental Press, 1993. ISBN 7-80005-161-7.
• Hahn, Emily. The Soong Sisters. New York: Doubleday, Doran & Co, 1941.
• Klein, Donald W., and Anne B. Clark. Biographic Dictionary of Chinese Communism, 1921-1965. 2 vols. Cambridge, MA: Harvard UP, 1971.
• Seagrave, Sterling. The Soong Dynasty. London: Corgi Books, 1996. ISBN 0-552-14108-9

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soong Ching-ling

• Fundació Soong Ching-ling (xinès) (anglès)
• Antiga residència de Song Qingling a Pequín (anglès)
• Memorial a Xangai Arxivat 2019-07-15 a Wayback Machine. (xinès)