Selenografia
La selenografia és l'estudi dels trets de la superfície i del relleu de la Lluna.[1][2] Històricament, els principals objectius dels selonografistes era el mapatge de la cara visible de la Lluna i designar-ne les mars lunars, els cràters, així com les seves muntanyes i desnivells.[3][4][5] Aquesta tasca es deixa de fer quan es poden obtenir imatges d'alta resolució de la Lluna orbitant vehicles espacials, durant la primera era espacial. No obstant això, algunes regions de la Lluna romanen pobrament fotografiades (especialment prop dels pols).
Els primers selenògrafs treballaren al segle xvii.[6]
Avui, la selenografia es considera que és una subdisciplina de la selenologia, que vol dir ‘ciència de la Lluna’. La paraula prové del nom de la deessa grega Selene, que personifica la Lluna, i del sufix -grafia, que vol dir ‘escriptura’.
Referències
[modifica]- ↑ «Selenografia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dictionary of Military and Associated Terms. «selenodesy» (Selenodesy is "that branch of applied mathematics that determines, by observation and measurement, the exact positions of points and the figures and areas of large portions of the moon's surface, or the shape and size of the moon".). US Department of Defense and The free dictionary (online), 2005. [Consulta: 20 juny 2010].
- ↑ Whitaker, Ewen A. (1999), 'Chapter 3: Van Langren (Langrenus) and the Birth of Selenography,'; in Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon: A History of Lunar Cartography and Nomenclature. (Nova York: Cambridge University Press, 1999), pp. 37–47
- ↑ Wood, Charles A. «Lunar Hall of Fame». Sky & Telescope (skyandtelescope.org), 27-12-2017. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Library Item of the Month: Giovanni Riccioli's Almagestum novum». Royal Museums Greenwich (rmg.co.uk), 19 setembre 2016. [Consulta: 19 juliol 2020]. «Riccioli and Grimaldi's maps were not the first of the Moon. In 1645 Michael Van Langren published what is acknowledged as the first map of the Moon, introducing a scheme of names for its features, setting it apart from earlier unlabelled drawings of the Moon. Two years later, in 1647, Johannes Hevelius published maps of the Moon in his work Selenographia.»
- ↑ Rosselló, 2010, p. 30.
Bibliografia
[modifica]
- Rosselló, V. «L'impacte del telescopi en la història de les observacions astronòmiques». A: Ginard, A.; Pons, G. X.; Vicens, D. Història i ciència: commemoració dels 40 anys de l'arribada de l'home a la Lluna. Societat d'Història Natural de les Balears, Observatori Astronòmic de Mallorca i Universitat de les Illes Balears, 2010, p. 27-41. ISBN 978-84-15081-49-4.
| Maria | Anguis · Australe · Cognitum · Crisium · Fecunditatis · Frigoris · Humboldtianum · Humorum · Imbrium · Ingenii · Insularum · Marginis · Moscoviense · Nectaris · Nubium · Orientale · Serenitatis · Smythii · Spumans · Tranquillitatis · Undarum · Vaporum |
|---|---|
| Oceanus | |
| Lacus | Aestatis · Autumni · Bonitatis · Doloris · Excellentiae · Felicitatis · Gaudii · Hiemalis · Lenitatis · Luxuriae · Mortis · Oblivionis · Odii · Perseverantiae · Solitudinis · Somniorum · Spei · Temporis · Timoris · Veris |
| Sinus | |
| Paludes | |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
