Victòria (santa cordovesa)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III Còrdova (Espanya) |
| Mort | 17 novembre 303 (Gregorià) Còrdova (Espanya) |
| Sepultura | San Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs); relíquies a: Sant Salvador de Breda (des de 1010) i Vidreres |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Còrdova |
| Festivitat | 17 de novembre |
| Iconografia | Amb son germà Iscle, coronats de roses; palma de martiri; sagetes a la mà |
| Patrona de | Còrdova, Breda (la Selva) |
Victòria (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt al seu germà Sant Aciscle, van ser dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.
Santa Victòria no apareix associada a Sant Aciscle ni com a màrtir hispana fins al segle viii en un document poc fiable, i en Còrdova només és reconeguda al segle xi.[1]
Canonitzada per l'església catòlica, la seva festivitat se celebra el 17 de novembre.
Sant Aciscle i Santa Victòria són el patrons de la ciutat de Còrdova. La seva influència es troba en esglésies on la litúrgia visigoda es mantingué fins als segles X a XII, com l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, entre altres, en Catalunya; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Arroyuelos, Cantàbria; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Lanciego, Àlaba; o l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sureda, al Rosselló.
Iconografia
[modifica]Se la representa junt amb el seu germà Iscle. Ell acostuma a anar vestit amb una única curta, la pròpia dels joves romans, mentre que ella porta una túnica llarga fins als talons. En l'art de l'Edat Mitjana i de l'època moderna porten indumentària pròpia d'aquestes èpoques. Com a atributs porten la palma del martiri (tots dos), una espasa (ell) i unes fletxes (ella)
Obresː
- Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre. Segle XIV
- Sant Iscle i Santa Victòria, de Francesc Espinosa i Pere Mates. Taula procedent de l'església de Millars. Segle XVI (Museu d'Art de Girona)
Refèrències
[modifica]
- ↑ Leonardi, Claudio; Ricardi, Andrea; Zarri, G. Diccionario de los santos. Madrid: San Pablo, 2000. p. 55. ISBN 84-285-2258-8
Enllaços externs
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Flórez, Enrique. España sagrada: theatro geographico-historico de la Iglesia de España: origen, divisiones y límites... . Madrid: En la oficina de Pedro Marín, 1775. Tomo X. pp. 495-502.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
