Santa Maria de Folgueroles
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle xi, XVII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica arquitectura barroca
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Folgueroles (Osona)
Localització	Pl. Verdaguer. Folgueroles (Osona)
41° 56′ 20″ N, 2° 19′ 10″ E / 41.93889°N,2.31943°E / 41.93889; 2.31943
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	22799

Santa Maria de Folgueroles és una església de Folgueroles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població, a la plaça Major de Folgueroles. El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle xvii i substituïts per la sagristia i una capella lateral. L'absis que ha perviscut presenta decoració d'arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada, amb la particularitat que la central se sobreposa a la lesena. Al mur de migjorn es conserva un tram de les arcuacions que devien recórrer les dues naus. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. Tot l'interior ha estat repicat deixant la pedra vista i posant en relleu els elements romànics originals (finestres cegades, portes, etc). Al segle xviii s'incorporà l'atri a la nau, afegit al segle xiii a ponent, i es dissenyà l'actual façana barroca coronada pel campanar d'espadanya. La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de ponent emmarcada en un cos sobresortint formant una espècie de templet. es tracta d'una portalada d'arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius. En la reconstrucció es va invertir la ubicació interior i exterior dels capitells.^[1][2]

En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals d'estil gòtic incipient, que representen l'escena del Calvari. Estan datades a finals de segle xiii.^[1][2]

A l'exterior, hi ha també un relleu inacabat de Manolo Hugué al timpà de l'arc paredat de l'atri del mur de migjorn, col·locat en commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer.^[1][2]

Fou bastida a mitjans de segle xi (1060). Al segle xiii s'hi afegí un atri que més tard s'ajuntà a la nau. En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s'aixecà la volta i el campanar d'espadanya, d'unes dimensions poc freqüents. Fins a la guerra del 1936 gaudia d'uns sarcòfags d'estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis. Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l'església es va convertir en garatge. Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l'edifici. Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació. Es va perdre també el retaule d'altar obrat vers 1735 per S. Pujol. Fins a l'any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l'església, i ja al segle XX se suprimí del tot.^[1][2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Folgueroles

• Vigué, Jordi, dir.; "Catalunya romànica. Osona I", 1984