Sanç I de Lleó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 935 |
| Mort | 19 desembre 966 (30/31 anys) |
| Causa de mort | verí |
| Sepultura | Basílica de San Isidoro de Lleó |
| Llista de reis de Lleó | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, rei |
| Família | |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Teresa Ansúrez |
| Fills | Ramir III de Lleó |
| Pares | Ramir II de Lleó i Urraca Sanxes |
| Germans | Teresa de Lleó Ordoni III de Lleó Elvira de Lleó |
Sanç I de Lleó, dit el Cras (935 - 966), fou rei de Lleó (956-958 i 960-966).
Família
[modifica]Fill de Ramir II de Lleó i la seva segona esposa Urraca de Pamplona, i net del rei Sanç I de Navarra. El 960 es casà amb Teresa Ansúrez, filla del comte Ansur Fernández. D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Ramir III de Lleó (961-985), rei de Lleó
- la infanta Urraca de Lleó (?-v 997)
Ascens al tron
[modifica]A Ramir II el va succeir el seu fill gran Ordoni III, el 951 amb l'oposició del seu germanastre Sanç, que li va disputar la corona.[1]
Al morir Ordoni III el 956, Sanç I va pujar al tron lleonès, però dos anys després, rebutjat pel seu extrem pes corporal, va ser destronat pels nobles lleonesos i castellans, encapçalats pel comte Ferran González, i van nomenar rei a Ordoni IV, fill d'Alfons IV de Lleó.
Sanç va acudir al costat de la seva àvia, la reina Toda de Navarra, a qui va demanar ajuda per recuperar el seu regne. Va fer un tracte amb els àrabs, amb els quals va prendre la ciutat de Zamora el 959.[2] Amb el suport de la noblesa lleonesa i navarresa, va expulsar del tron a Ordoni IV.
El rei va trigar poc a oblidar-se del seu acord amb els musulmans, que van passar llavors a donar suport al rei destronat, encara que el seu enfrontament no va passar aquesta vegada d'unes quantes ràtzies de càstig. En els últims anys del seu regnat es van succeir les rebel·lions nobiliàries i es va afermar la independència dels comtes castellans i gallecs.
Sembla que va morir enverinat el desembre de l'any 966 i fou succeït el seu fill Ramir III.
Referències
[modifica]- ↑ Ortega y Rubio, Juan. Historia de España (en castellà). Casa Editorial Bailly-Bailliere, 1908, p. 326.
- ↑ González Palencia, Ángel. Historia de la España musulmana. Maxtor, 2005, p. 47. ISBN 978-84-9761-207-4.
Bibliografia
[modifica]- Arco y Garay, Ricardo. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. OCLC 11366237.
- Valverde Sepúlveda, Joaquín. Sancho el gordo : una cura de adelgazamiento en tiempo de Abderramán III, en el siglo X. Guadix: Ayuntamiento de Guadix. Consejalía de Cultura y Educación, 1997. ISBN 84-922408-0-6.
- Ceballos-Escalera, Alfonso. Reyes de León: Ordoño III (951-956), Sancho I(956-966), Ordoño IV (958-959), Ramiro III (966-985), Vermudo II (982-999). Burgos: La Olmeda, 2000. ISBN 84-89915-11-3.
- Rodríguez Fernández, Justiniano. Sancho I y Ordoño IV, reyes de León. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1987. ISBN 84-00-06510-7.
- Domínguez Sánchez, Santiago. Colección documental del Monasterio de Santa María de Carbajal (1093-1461). León: Centro de Estudios e investigación «San Isidoro», 2000. ISBN 84-87667-42-2.
- Mattoso, José. Ricos-homens, infanções e cavaleiros: a nobreza medieval portuguesa nos séculos XI e XII (en portugués). 3ª. Lisboa: Guimarães Editores, 1982. ISBN 9789726653035.
- Martínez Díez, Gonzalo. El Condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda. 2 tomos, 2005. ISBN 84-9718-275-8.
| Precedit per: Ordoni III |
Rei de Lleó 956-958 960-966 interregne Ordoni IV |
Succeït per: Ramir III |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
