Salpar
Relacionada amb els vaixells, salpar l'àncora és l'acció de desfermar-la del fons i hissar-la a bord.[1][2] En sentit general salpar significa partir, iniciar un viatge.[3]
Aspects generals
[modifica]Salpar, en el sentit clàssic de llevar l'àncora, implica una situació prèvia amb un vaixell ancorat. Ambdues operacions (calar o afermar, llevar o salpar) són tècniques molt antigues que poden ser físicament molt diferents al llarg dels temps. En cada època s'empraven àncores diferents amb gúmenes, cables o cadenes diverses. I diferents màquines per a moure les àncores.
Època antiga (des dels orígens fins al segle xii)
[modifica]Els vaixells fenicis, egipcis, grecs i romans disposaven d'àncores molt semblants a les tradicionals dels segles XVII i XVIII. La diferència rau en els materials: fusta i plom envers de les àncores de ferro forjat més modernes. Les maniobres de fondejar i salpar degueren ser similars a les emprades en èpoques posteriors. La documentació escrita sobre “salpar” és relativament escassa i cal estudiar les traduccions a les llengües vives i, eventualment, les expressions originals.
 |
 |
 |
 |
Època medieval (segle XII-XVI, aproximadament)
[modifica]Les àncores, ruixons i rampagolls medievals dels vaixells d'un cert tonatge podrien estudiar-se classificant la seva aplicació a les galeres (i similars) o a les naus. Hi ha una munió de documents que parlen del fet de salpar tan en el sentit de llevar (l'àncora) com indicant l'acció de partir en general.
Segle XVII-XIX
[modifica]Considerant aquest període amb àncores molt iguals i ben definides (amb cos d'acer forjat i cep de fusta o ferro) hom pot afirmar que les maniobres associades i la terminologia estan ben documentades en diccionaris i obres especialitzades.
Llevar àncores i donar vela
[modifica]Les maniobres de salpar amb un vaixell de vela fondejat amb una o dues àncores podien ser relativament complexes. Alguns manuals militars de navegació explicaven amb precisió moltes de les variants possibles.[4]
Segle xix fins a l'actualitat
[modifica]Els canvis més importants són deguts als nous tipus d'àncora (inventats, patentats i comercialitzats) i de cadenes. La terminologia de les maniobres no varia.
Documents
[modifica]Un recull de documents, ordenats cronològicament, que permeten comparar l'ús real de salpar i expressions relacionades.
- Heròdot: “... els colons, doncs, salparen cap a Líbia...” (traducció de Joaquim Gestí).[5]
- Tucídides: "...els atenesos de Sicília llevaren àncores i salparen de Catana...." (traducció de Manuel Balasch).[6][7][8]
- c80 dC. Plutarc de Queronea Vides paral·leles: "... però davant el refús d'Hieró, llevà l'àncora cap a l'Àsia..."(traducció de Carles Riba).[9]
- 1335. Antic italià "sarpare" ("serpare").[10]
- 1516. Orlando furioso
| « | L'ancora sarpa e fa girar la proda, Verso ponente, e ogni vela snoda. |
» |
| — Orlando furioso. Cant 18. Vers 140.[11] | ||
- 1615. “... Hizo señal el cómitre que zarpasen el ferro...”. Segona part del Quixot.[12]
- 1776. “...zarpó precipitadamente las anclas a favor de la oscuridad...” [13]
- 1783. "Machine pour salper les ancres".[14]
- 1852. Miguel Tacón y Rosique va tornar a Espanya en una fragata preparada especialment. Quan va arribar a bord: “... zarpó esta el ancla...".[15]
Referències
[modifica]- ↑ DCVB:Salpar.
- ↑ GDLC:Salpar.
- ↑ Giorgio Parra. Manuale di ancoraggio: e tecniche di ormeggio. HOEPLI EDITORE, 2013-03-11T00:00:00+01:00, p. 115–. ISBN 978-88-203-5753-5.
- ↑ Miguel Roldán. Cartilla marítima para la instrucción de los guardias marinas. Imprenta Nacional, 1848, p. 439–.
- ↑ Heròdot. Història (vol. IV): Llibre IV. Fundació Bernat Metge, p. 181–. GGKEY:SDH8BPL31DF.
- ↑ Tucídides. Història de la guerra del Peloponès (vol. VI): Llibre VI. Fundació Bernat Metge, p. 84–. ISBN 978-84-7225-125-0.
- ↑ Thucydides. History of the Peloponnesian War. Jones and Company, 1831, p. 254–.
- ↑ Thucydides. Della storia di Tucidide volgarizzata libri otto. Tipografia Galileiana, 1835, p. 484–.
- ↑ Vides paral·leles, vol I part II. Fundació Bernat Metge, p. 99–. GGKEY:QE9EPAP000K.
- ↑ Santiago Segura Munguía. Lexicón etimológico y semántico del Latín y de las voces actuales que proceden de raíces latinas o griegas [incompleto]. Universidad de Deusto, 20 desembre 2014, p. 699–. ISBN 978-84-15759-50-8.
- ↑ Lodovico Ariosto. Orlando furioso, con gli Argomenti in ottava Rima di Lodovico Dolce et con le Allegorie a ciascun Canto di Tomaso Porcacchi .... Zaccaria Conzatti, 1679, p. 8–.
- ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Tip. La Mercantil, de d. J.B. y Rodríguez, 1879, p. 188–.
- ↑ José de Viera y Clavijo. Noticias de la historia general de las Islas de Canaria, 1776, p. 268–.
- ↑ L'esprit des journaux. J. J. Tutot, 1783, p. 357–.
- ↑ Españoles. Galeria de españoles célebres contemporáneos; ó, Biografías y retratos de todos los personages distinguidos ... en las ciencias, en la política [&c.] publ por N. P. Diaz y F. de Cardenas, 1843, p. 1–.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
