Saint Kilda

St Kilda (en)
Localització
57° 48′ 54″ N, 8° 35′ 15″ O / 57.815°N,8.5875°O / 57.815; -8.5875
Estat	Regne Unit
País	Escòcia
Arxipèlag	Hèbrides Exteriors
Població humana
Població	0 (2012) (0 hab./km²)
Geografia
Superfície	8,546 km²
Banyat per	oceà Atlàntic
Altitud	430 m
Punt més alt	Conachair
Dades històriques
Esdeveniment clau 2004 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat 2005 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC±00:00
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1986 (10a Sessió), Criteris PH: (iii), (v), (vii), (ix) i (x)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	2004 2005
Identificador	387
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
Identificador	1475
Lloc web	kilda.org.uk

Saint Kilda (Hiort en gaèlic escocès) és un arxipèlag aïllat de l'Atlàntic Nord situat a ponent de les Hèbrides, a 64 km de l'illa de North Uist, és considerada la part més isolada i més occidental de les Hèbrides Exteriors i d'Escòcia. Les seves illes principals són Boreray, Soay, Dùn i Hirta. Són d'origen volcànic i molt abruptes. En total comprenen una superfície de 840 ha.

L'arxipèlag té també diversos stacs, pilars verticals de roca que sorgeixen al mig del mar, els més alts dels quals (An Armin i Lee) s'acosten als 200 metres d'alçada.

Té importants colònies d'ocells, amb espècies singulars que s'aprofiten dels seus penya-segats, cosa que l'ha dut a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.^[1]

Hi ha controvèrsia sobre l'origen del seu nom. Hom diu que potser prové de l'antic nòrdic, on sunt kelda vol dir 'font dolça'. Hi ha qui diu però que potser prové de Saint Hilda, o Hirta. En tot cas, sembla clar que mai hi hagué un sant amb aquest nom.

Habitada des de temps prehistòrics, la població fluctuà fins que el 29 d'agost de 1930 els seus darrers 36 habitants permanents foren evacuats cap a Escòcia. La seva llengua era el gaèlic escocès amb forta influència escandinava. Malgrat tot, destacaments militars continuaren ocupant l'illa principal de Hirta, on actualment tendeixen a ser reemplaçats pels científics que estudien la flora i fauna locals.

Actualment tot l'arxipèlag és propietat del National Trust for Scotland i administrativament forma part del Consell de Na h-Eileanan Siar.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saint Kilda

• http://www.kilda.org.uk Arxivat 2016-01-10 a Wayback Machine. (anglès)
• http://www.culturehebrides.com/heritage/kilda Arxivat 2005-02-20 a Wayback Machine. (anglès)

Patrimoni de la Humanitat al Regne Unit
Anglaterra	Bath Palau de Blenheim Catedral, Abadia de Sant Agustí i Església de Sant Martí a Canterbury Paisatge miner de Cornualla i de l'oest de Devon Fàbriques de la Vall del Derwent Castell i Catedral de Durham Mur d'Adrià Gorja d'Ironbridge Costa Juràssica Reial Jardí Botànic de Kew Ciutat mercantil marítima de Liverpool Greenwich Saltaire Stonehenge, Avebury i jaciments associats Parc Reial de Studley i Abadia de Fountains Torre de Londres Palau de Westminster, Abadia de Westminster i Església de Santa Margarida a Londres Lake District
Escòcia	Ciutat Vella i Ciutat Nova d'Edimburg Pont de Forth Mur d'Antoní Cor Neolític de les Òrcades New Lanark Saint Kilda
Gal·les	Blaenavon Castells i fortificacions del rei Eduard I a Gwynedd Aqüeducte de Pontcysyllte
Irlanda del Nord	Calçada del Gegant
Territoris Britànics d'Ultramar	Illa Gough Illa Inaccessible Illa Henderson Saint George's Cova de Gorham