Y Rhyl
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Regne Unit | |||
| País | Gal·les | |||
| Àrea principal | Sir Ddinbych  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 25.149 (2011) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | LL18 | |||
National Monuments of Wales (en)  | ||||
| Identificador | 33112 | |||
| Lloc web | rhyl.thewelshweb.co.uk | |||
Y Rhyl (anglès: Rhyl) és una localitat d'uns 25.150 habitants[1][2] situada sobre la costa nord de Gal·les, prop de la desembocadura del riu Clwyd, a uns 80 km de Liverpool. Abocada al mar d'Irlanda, Y Rhyl és una de les estacions balneàries més freqüentades de la Gran Bretanya. Forma part del comtat de Denbighshire.
Etimologia
[modifica]No es coneix del tot l'origen del topònim "Rhyl". Tanmateix, el terme apareix en documents antics amb diverses variants: Hulle (1292), Hul (1296), Ryhull (1301), Hyll (1506), Hull (1508), [Leidiart] yr Hyll (1597), Rhil (1706), Rhûl (1749), Rhul (1773) Rhyll (1830), i Rhyl (1840).[3] El nom sembla que és un híbrid entre la paraula anglesa "hill" (turó) i l'article definit gal·lès "y". El significat exacte del nom no està clar i no hi ha cap turó a la vora. És possiblement una referència a un monticle o lloc lleugerament elevat en la regió, que és pantanosa. Alguns documents fan referència a una casa anomenada Tŷ'n yr haul, que significa "Casa al sol".[4]
Transport
[modifica]L'estació de ferrocarril d'Y Rhyl està en la North Wales Coast Line i rep servei dels trens proporcionats per Virgin Trains entre Holyhead i London Euston. Arriva Trains Wales presta el servei fins a Cardiff Central passant per Newport i Crewe, i també fins a Manchester Piccadilly. Altres estacions properes són Abergele & Pensarn, Prestatyn, Flint, Colwyn Bay i Llandudno Junction.[5] Y Rhyl té trens directes d'Arriva Trains Wales i de Virgin Trains fins a Holyhead, des d'on Stena Line o Irish Ferries tenen connexió amb el port de Dublín.
La carretera A548 creua la ciutat, enllaçant a Abergele amb la carretera A55 que va de Holyhead a Chester. La carretera A425 va cap al sud de la localitat fins a Rhuddlan, St Asaph i Ruthin.[6] Diverses línies d'autobús d'Arriva Wales ressegueixen la carretera principal de la costa entre Chester i Holyhead, enllaçant els centres turístics costaners. També hi ha una ruta d'autobús entre Y Rhyl i Denbigh.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Neighbourhood Statistics Area: Rhyl (Parish)
- ↑ «Custom report - Nomis - Official Labour Market Statistics» (en anglès). [Consulta: 19 agost 2018].
- ↑ Dictionary of the Place-Names of Wales, p. 422. ISBN 978-1-84323-901-7.
- ↑ Wyn., Owen, Hywel. Dictionary of the place-names of Wales. Llandysul: Gwasg Gomer, 2007. ISBN 9781843239017.
- ↑ «Crewe to Holyhead». North Wales Coast Railway, 2012. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Concise Road Atlas: Britain. AA Publishing, 2015, p. 47–55. ISBN 978-0-7495-7743-8.
- ↑ «Discover the towns of Wales». Arriva Wales. Arriva Buses Wales. [Consulta: 1r maig 2016].
Enllaços externs
[modifica]
| Divisó | Abertawe · Anglesey (Ynys Môn) · Blaenau Gwent · Bro Morgannwg · Cardiff (Caerdydd) · Caerffili · Castell-nedd Port Talbot · Ceredigion · Conwy · Gwynedd · Merthyr Tudful · Monmouthshire · Newport (Casnewydd) · Pen-y-bont ar Ogwr · Powys · Rhondda Cynon Taf · Sir Benfro · Sir Ddinbych · Sir Gaerfyrddin · Sir y Fflint · Torfaen · Wrecsam |
|---|---|
Divisió administrativa vigent a Gal·les [segons la Local Government (Wales) Act 1994] | |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
