Rem Koolhaas

(2013)
Biografia
Naixement	17 novembre 1944 (79 anys) Rotterdam (Països Baixos)
Formació	Architectural Association School of Architecture Col·legi d'Arquitectura, Art i Pintura de la Universitat Cornell
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Lloc de treball	Rotterdam (1980–2008) Nova York
Ocupació	arquitecte, escriptor, urbanista, teòric
Ocupador	Universitat Harvard
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Moviment	Deconstructivisme
Company professional	Georges Heintz
Participà en
21 juny 1997	documenta X
Obra
Obres destacables Maison à Bordeaux (en) Nederlands Dans Theater seu de la Fundació Prada (1815) Cambra de Representants dels Països Baixos (1992) Kunsthal (en) (2004) Seattle Central Library
Localització dels arxius	Het Nieuwe Instituut (en) PLUX
Família
Cònjuge	Madelon Vriesendorp
Pare	Anton Koolhaas
Premis (2022)  Premi Schock d'Arts Visuals (2013)  Premi Johannes Vermeer (2005)  Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe (2004)  Medalla Wolfert van Borselen (2004)  Medalla d'or del RIBA (2003)  Praemium Imperiale (2002)  Oeuvre Awards BKVB (en) (2000)  Premi Pritzker (1998)  Prix de l'Équerre d'Argent (en) (1986)  Rotterdam-Maaskant Prize (en)  Comanador de les Arts i les Lletres  Cavaller de la Legió d'Honor

En Remment Lucas "Rem" Koolhaas (nascut el 17 de novembre de 1944) és un arquitecte neerlandès, teòric de l'arquitectura, urbanista i professor d'arquitectura i disseny urbà a l'escola de disseny de la Universitat Harvard. Les seves obres abandonen el compromís prescriptiu del Moviment Modern, anunciant la impossibilitat de generar nous inicis en el dia a dia i practica una arquitectura que cristal·litza la realitat socio-política del moment.

En Remment Lucas Koolhaas va néixer a Rotterdam i va viure durant quatre anys de la seva adolescència a Indonèsia. Acabats els seus estudis escolars, fill d'un escriptor i net d'un arquitecte, absorbeix les dues professions per a desenvolupar-les al llarg de la seva vida. Es va dedicar inicialment al periodisme, treballant en una rotativa de La Haia. Posteriorment, va estudiar arquitectura a l'Architectural Association de Londres.

Un cop retorna als Països Baixos, en Koolhaas estableix el 1975 el seu despatx d'arquitectura juntament amb tres socis -entre ells, la Madelon Vriesendorp, la seva esposa-, al qual va anomenar Office for Metropolitan Architecture (OMA). Recentment, l'OMA va segregar part de les seves tasques a una segona oficina, l'AMO.

Koolhaas és un arquitecte que projecta edificis de clara consistència física, en els que la massa obté un caràcter predominant, és també un teòric de l'arquitectura i ha publicat diversos llibres. Entre els més importants hi ha "S, M, L, XL", "Mutacions", "Content" i "Delirious New York: A Retroactive Manifesto for Manhattan". Una altra de les facetes d'en Koolhaas i possiblement, la més important, és la seva tasca com a urbanista. Predomina la seva especial predilecció per l'ús de la congestió a les seves obres, com per exemple: en els projectes per a Lilla o per a Melun Senart, i el seu gust per les ciutats asiàtiques.

Des dels anys 80, l'Office for Metropolitan Architecture està activa en l'àmbit mundial. Uns dels primers projectes van ser el centre comercial i empresarial Euralille a la ciutat francesa de Lilla, la Villa Dall'Ava a París i el complex d'habitatges Nexus a la ciutat japonesa de Fukuoka. Va rebre molt de reconeixement per la Maison à Bordeaux, que va ser construïda per a un client amb discapacitat.

Des de l'any 2000 és professor convidat a la Universitat Harvard. El 2000, en Koolhaas va rebre el premi Pritzker, el guardó internacional més important d'arquitectura. Ha donat classes en diverses escoles i universitats. Des del 2000, l'Office for Metropolitan Architecture és conegut a través del món per la col·laboració amb Prada, que va desembocar en l'equipament de Prada Epicenters a Nova York, Los Angeles i Xangai, el disseny de moltes desfilades de moda i el Prada Transformer a Seül, un objecte dinàmic que es pot transformar. Altres projectes coneguts són el Campus Center de l'Institut de Tecnologia d'Illinois a Chicago, la nova biblioteca central de Seattle, la sala de concerts Casa da Música a Porto^[1] i la nova Ambaixada neerlandesa a Berlín, per la qual fou guardonat amb el Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 2005,^[2] i probablement dels seus projectes més costosos i celebrats amb Office for Metropolitan Architecture van ser l'enorme edifici central de la China Central Television a Pequín i el nou edifici de la borsa de Shenzhen.

• Rem Koolhaas, Delirious New York: A retroactive Manifesto for Manhattan (Academy Editions, London, 1978; republished, The Monacelli Press, 1994)
• Rem Koolhaas, Hans Werlemann and Bruce Mau, S, M, L, XL, The Monacelli Press, New York, 1994 (2nd edition 1997)
• Rem Koolhaas, Chuihua Judy Chung, Jeffrey Inaba, and Sze Tsung Leong, The Harvard Design School Guide to Shopping. Harvard Design School Project on the City 2, Taschen, New York, 2002
• Rem Koolhaas, Bernard Chang, Mihai Craciun, Nancy Lin, Yuyang Liu, Katherine Orff, and Stephanie Smith, The Great Leap Forward. Harvard Design School Project on the City, Taschen, New York, 2002
• Rem Koolhaas, Content, Taschen, New York, 2003
• Anette Baldauf, "Branded", in Learning from Calvin Klein, Umbau 21, 2004

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rem Koolhaas

• Pàgina oficial de Facebook (Actualitzacions diàries)
• Biografia i projectes
• Número de recopilació 1987 1998 OMA El Croquis