Religió semítica antiga
Les religions semítiques antigues engloben les religions politeistes dels pobles semites de l'Antic Orient Pròxim i el Nord-est d'Àfrica. Atès que el terme semítica en si representa una categoria aproximada quan es refereix a les cultures, a diferència de les llengües, els límits definitius del terme "religió semítica antiga" són només aproximats.
Les tradicions semítiques i els seus panteons[1] es troben en categories regionals: religions cananees del Llevant incloent entre elles la religió hebrea antiga politeista dels israelites; la religió babilònica d'inspiració sumèria de Mesopotàmia; la religió de Cartago; i el politeisme àrab.
El politeisme semític possiblement va passar al monoteisme abrahàmic per mitjà del déu El, el nom del qual "El" אל, o elohim אֱלֹהִים és una paraula per a "déu" en hebreu, associada a l'àrab ʼilāh אלה, que significa déu.
Referències
[modifica]- ↑ Noll, K. L.. Canaan and Israel in Antiquity: An Introduction. A&C Black, 2001, p. 187. ISBN 978-1-84127-258-0. «[Un déu patró en una antiga religió del Pròxim Orient ocupava una posició única entre els déus] com el més poderós i el més just dels déus, que governava el regne diví com ell governava el regne humà, sovint amb l'aprovació d'un consell de 'ancians' divins que legitimaven el seu dret a governar com a déu patró (com al llibre de Job 1-2). [...] Altres déus estaven subordinats i col·laboradors amb el patró diví, de la mateixa manera que s'esperava que l'aristocràcia humana i els plebeus estiguessin subordinats i recolzant al rei humà. El panteó era generalment força complex, sovint incloïa centenars o fins i tot milers de déus.»
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
