Cosconilla
Reichardia picroides  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cichorieae |
| Gènere | Reichardia |
| Espècie | Reichardia picroides Roth |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Scorzonera picroides |
.svg){kind=icon}
La cosconilla, coscollina,[1] panconia, cama-roja, conillera de bancal, herba dolça o morro de porcell (Reichardia picroides), és una planta de la família de les compostes.
Pertany al gènere dedicat al metge i botànic alemany J. J. Reichard, i del grec èidos -en forma de-, i pikrís -per la semblança d'aquesta planta amb algunes del gènere Picris-) és una planta de gust lleugerament amarg.
Morfologia
[modifica]És una herba perenne, sense pèls, d'un to lleugerament glauc, de fins a mig metre d'alçària.
Les fulles de la base estan reunides en una roseta i són oblongues, allargassades i irregularment dividides. Les de la tija són petites, senceres i abraçadores.
La floració s'esdevé tot l'any. Els capítols sostinguts per peduncles llargs estan constituïts per flors grogues, totes en forma de llengüeta, envoltades per un involucre d'uns 2 cm, amb les bràctees inferiors en forma de cor, amb una vora membranosa més o menys translúcida, i les superiors lanceolades.
El fruit és un aqueni molt rugós d'uns 2 o 3 mm.
Localització
[modifica]En els fenassars, en els prats i en els erms de plantes anyals. És molt comuna, sobretot a terra baixa en el domini dels alzinars de tots els Països Catalans.
Possibilitat de confusió amb altres espècies
[modifica]Aquesta planta es pot confondre amb altres de semblants, amb capítols de flors grogues ligulades, que viuen en els mateixos llocs i són també molt abundants, principalment diverses plantes del gènere Picris, els lletsons, del gènere Sonchus, i el pixallits. La confusió no comporta cap perill, ja que aquestes plantes no són tòxiques, però no tenen les virtuts de la cosconilla.
Època de recol·lecció
[modifica]Abans que la planta floreixi, quan les fulles són ben tendres.
Ús gastronòmic
[modifica]Les seues fulles són excel·lents en amanides, soles o amb altres plantes de primavera. Pel seu gust lleugerament amarg, combinen bé amb vinagretes agredolces.
Les fulles d'aquesta planta són un dels ingredients del preboggion, barreja d'herbes típica de la cuina de Ligúria.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 22.
Referències
[modifica]- ↑ cosconia Arxivat 2020-02-19 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
