Ramon de Bolòs i Saderra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 agost 1852  Olot (Garrotxa) |
| Mort | 2 febrer 1914 (61 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | farmacèutic, botànic, col·leccionista de plantes |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | R.Bolós |
| Família | |
| Fills | Antoni de Bolòs i Vayreda |
| Pare | Josep Oriol Bolòs i Santaló |
Ramon de Bolòs i Saderra (Olot, 31 d'agost de 1852 - Olot, 2 de febrer de 1914) fou un farmacèutic, naturalista i botànic català.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Fill de Josep Oriol Bolòs i Santaló (1809-1889), net d'Francesc Xavier de Bolòs i Germà (1773-1844), pare d'Antoni de Bolòs Vayreda i avi d'Oriol de Bolòs i Capdevila,[3] Ramon de Bolòs i Saderra fou una baula més en la tradició familiar de dedicació a la farmàcia i a la botànica. Va estudiar la carrera de Farmàcia a la Universitat de Barcelona, i va tornar a obrir una oficina familiar a Olot. També va fundar una botiga d'herboristeria, l'"Herboristeria Pirenaica", per proveir, no solament els clients particulars i ocasionals, sinó també d'altres farmàcies.[4][5]
Més enllà de l'exercici professional, Ramon de Bolòs va tenir una curiositat més teòrica i taxonòmica per les plantes i dedicant-se també als estudis de botànica. Fou membre de la Societat Botànica Barcelonesa, fundada el 1872 i dedicada a l'intercanvi de plantes, on es reunien deixebles del professor de botànica Antoni Cebrià Costa i Cuxart, com el mateix Bolòs. Així, Ramon de Bolòs, a més de publicar alguns treballs científics de tema botànic, va reunir un notable herbari i, seguint d'alguna manera la petja del seu avi, l'il·lustrat Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i dels seus interessos científics, també va aplegar col·leccions de pedres volcàniques, de mol·luscs i de fòssils. Ramon de Bolòs, a més, va publicar obres de divulgació, com un útil Itinerario o guía de la villa de Olot y su comarca del 1895. Es va casar amb Assumpció Vayreda i Vila, que pertanyia a una família olotina que també va tenir un paper destacat en la cultura catalana de les darreres dècades del XIX i les primeres del XX. Assumpció era germana de Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila, tres noms rellevants en aspectes diversos del món artístic i cultural del seu temps, el primer d'ells, també botànic i naturalista.[4]
D'acord amb el seu temps, Ramon de Bolòs va experimentar la influència de la Renaixença i aviat es va decidir a escriure en català, tal com consta en una carta que va trametre a Estanislau Vayreda el 1873, que ha estat publicada a la revista Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya, el 1998.[4]
De familia carlina (el seu germà Joaquim destacà en el moviment), va participar en la Tercera Guerra Carlina com a ajudant de sanitat militar i va col·laborar en els hospitals de sang de Besora, Monsolí, Camprodon i Sant Aniol de Finestres.[6] Després fou membre i forma part de la junta directiva del Centre Catalanista d'Olot i sa comarca.[1] Ramon de Bolòs també va publicar alguna petita nota científica en el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural.[4]
L'Herbari Ramon de Bolòs
[modifica]L'herbari de Ramon de Bolòs inclou recol·leccions del seu pare Josep Oriol Bolòs Santaló i fins i tot del seu avi Francesc Xavier de Bolòs. La col·lecció va ser ordenada i augmentada pel seu fill Antoni de Bolòs Vayreda, qui la va donar a l'Institut Botànic de Barcelona (IBB). Està formada per uns 6000 plecs principalment recol·lectats a les comarques gironines de la Garrotxa i el Ripollès, i encara que no s'ha informatitzat, va ser revisada parcialment el 2003 per Pere Montserrat i Recoder.[5][7][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Coll i Amargós, Joaquim; Llorens i Vila, Jordi. «Bolòs Saderra, Ramon de (1852-1914)». A: Els quadres del primer catalanisme polític, 1882-1900. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 64. ISBN 978-84-8415-210-1 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Don Ramón de Bolós i Saderra (A. C. S.)». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Institució Catalana d'Història Natural, 1914, pàg. 83-84 [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «.xml Ramon de Bolòs i Saderra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pairolí, Miquel. «Una nissaga de farmacèutics i de botànics». A: Oriol de Bolòs: una vida dedicada a l'estudi de la botànica. 1a edició. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 2001, p. 20-22. ISBN 84-89570-26-4 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Nualart, Neus; Ibáñez, Neus «Las colecciones históricas del Herbario BC (Instituto Botánico de Barcelona): Herbario Ramón de Bolòs». Boletín de la AHIM, Núm. 17, 2015, pàg. 10-18. ISSN: 2174-4610 [Consulta: 23 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Rubió, Jordi. «Bolós i Saderra, Lluís de». Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ Brugués, Montserrat; Casas i Sicart, Creu «Contribució de Ramon de Bolòs (1852-1914) a la briologia catalana». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, Núm. 46, 1981, pàg. 95-98. ISSN: 2013-3987 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Ramón de Bolòs herbarium». Institut Botànic de Barcelona. [Consulta: 23 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- Gil, C. «Breve reseña biográfica de D. Ramón de Bolós Saderra». Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, Núm. 13, 1914, pàg. 193–197.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
