Ramon Buxarrais i Ventura
.jpg) (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1929 (94 anys) Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) |
| Bisbe de Màlaga | |
| 13 abril 1973 – 11 setembre 1991 ← Ángel Suquía Goicoechea – Antonio Dorado Soto → Diòcesi: bisbat de Màlaga | |
| Bisbe de Zamora | |
| 16 agost 1971 – ← Eduardo Martinez González – Eduardo Poveda → Diòcesi: bisbat de Zamora | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1971–), sacerdot catòlic (1955–) |
| Membre de | |
| Consagració | Luigi Dadaglio |
Ramon Buxarrais i Ventura (Santa Perpètua de Mogoda, 12 de desembre de 1929) és un eclesiàstic català, que ha estat bisbe de Zamora entre 1971 y 1973, i bisbe de Màlaga entre 1973 i 1991, en que va renunciar com a tal.
Biografia
[modifica]Ingressà al Seminari i fou ordenat sacerdot el 17 de desembre de 1955. L'any 1959, després d'uns anys de treball pastoral a Barcelona, a través d'Agermanament, fou enviat a l'arxidiòcesi d'Antofagasta, de Xile, on fou administrador apostòlic, rector i vicari episcopal, de la prelatura nullius de Calama, una zona minera al nord del país, sufragània d'Antofagasta. Després de nou anys ingressa a l'Abadia de Blau, a l'Argentina. La malaltia li impedeix continuar en la vocació cistercenca i torna a Barcelona.[1][2][3]
Sent Arxiprest i Rector de Granollers, el Papa el nomena Bisbe de la Diòcesi de Zamora el 19 d'agost de 1971 i és ordenat Bisbe el 3 d'octubre del mateix any. Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, bisbe de Màlaga, on promogué iniciatives culturals, creant el Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia, i promovent vocacions al Seminari, a la vida religiosa i a les missions. En aquests anys a la Diòcesi de Màlaga va oferir la seva col·laboració sacerdotal al Sr. Arquebisbe de Ciutat Bolívar i es va fer responsable de Caicara de l'Orinoco, a Veneçuela.[1][4]
Acostumat a tractar els temes actuals, destaquen les seves crítiques a la jet-set de Marbella, a qui va acusar de malbaratament i ostentació. Durant el seu episcopat es va caracteritzar per denunciar les injustícies i defensar els que menys tenien. Les seves "Cartas a Valerio", amb gran acceptació popular, són uns textos en què va escriure les seves opinions i no li va importar censurar els comportaments que va considerar inadequats, encara que molestessin els poderosos i li originessin conflictes.[5][1][6]
A la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) fou membre de la Comissió Episcopal de Missions de 1972 a 1978, i de la Comissió Episcopal del Clergat de 1978 a 1981, i de 1984 a 1990. A més, va ser membre de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social entre 1981 i 1987.[2][5]
Després de 18 anys al capdavant de la diòcesi, el 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga, i marxà a Melilla per exercir de capellà de base. Es retirà a un centre assistencial de Melilla, confiat a les Filles de la Caritat, on exerceí el ministeri sacerdotal com a prevere. També fou capellà i Responsable de la Pastoral del Centre Penitenciari i Consiliari del Voluntariat de Presons. A Melilla, ha presidit l'ONG INSONA (Iniciatives Socials Nador), aprovada pel Govern del Marroc, qué té com a objectiu la preparació professional de joves marroquins, especialment els que han sortit de la presó de Melilla[1] Després de vint-i sis anys al centre assistencial melillenc, l'any 2011, la sobtada marxa de les Filles de la Caritat de Melilla, el van deixar sol a les dependències que ocupava fins aleshores. No obstant això, no va deixar d'oficiar missa diària, a més de la sempre molt concorreguda missa dominical. El mes d'octubre del 2017 el pare Ramon Buxarrais, tal com se'l coneixia a la ciutat, va tornar a Màlaga, després de patir un infart de miocardi.[7]
Entre les seves publicacions, es pot trobar La osadía de un hombre débil, una novel·la breu sobre la vocació d'un missioner.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ramon Buxarrais i Ventura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Excmo. Rvdmo. Mons. D. Ramón Buxarrais Ventura Obispo emérito de Málaga». Conferència Episcopal Espanyola. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «D. Ramón Buxarrais Ventura, Obispo emérito de Málaga». COPE [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Biografía Mons. Buxarrais Ventura». Diòcesi de Màlaga, 09-11-2010. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Escalera, Ángel «Ramón Buxarrais, el obispo que fue el azote de la ‘jet-set’ marbellí». Diario Sur, 17-09-2017 [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Quintero, Jesús «Ramón Buxarrais». El País, 14-08-1993 [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Delgado, Enrique. «Ramon Buxarrais Ventura». El Alminar de Melilla. [Consulta: 8 octubre 2022].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
