República Socialista Soviètica d'Estònia
Eesti Nõukogude Sotsialistlik Vabariik (et)  | |||||
| Himne | Anthem of the Estonian Soviet Socialist Republic (en)  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Treballadors del món, uniu-vos!» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat desaparegut | Unió Soviètica | ||||
| Capital | Tallinn | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.565.000 | ||||
| Llengua utilitzada | estonià rus | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 21 juliol 1940 | ||||
| Dissolució | 20 agost 1991 | ||||
| Següent | Estònia | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república soviètica | ||||
| • Cap d'estat | Arnold Rüütel (1990–) | ||||
| Òrgan executiu | Council of Ministers of Estonian SSR (en) | ||||
| • List of chairmen of the Council of Ministers of the Estonian Soviet Socialist Republic (en) | Johannes Lauristin (1940–1941) Oskar Sepre (en) (1942–1944)Arnold Veimer (1944–1946) Arnold Veimer (1946–1951) Aleksei Müürisepp (1951–1961) Valter Klauson (1961–1984) Bruno Saul (1984–1988) Indrek Toome (1988–1990) Edgar Savisaar (1990–1990) | ||||
| Òrgan legislatiu | Soviet Suprem de la República Socialista Soviètica d'Estònia , | ||||
| Moneda | ruble soviètic | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
.svg)
La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica. L'URSS va ocupar el país el 17 de juny de 1940. Posteriorment els alemanys van envair el país fins al 1944, any en què Estònia va tornar a mans de la Unió.[1]
L'RSS d'Estònia era una república constitutiva de l'URSS, no obstant això, la seva economia era més forta que la d'altres repúbliques soviètiques. Actualment Estònia segueix sent la més rica de les exrepúbliques de l'URSS. També era una de les repúbliques més petites de la Unió i a la vegada més petita que molts dels estats d'Europa. A més de la superfície continental, Estònia té més de 1500 illes.
Aproximadament el 65% de la població era d'ètnia estoniana el 1979, tot i que hi havia una minoria russa prou gran (28%). Altres ètnies estadísticament significatives incloïen ucraïnesos (2,5%), belarussos (± 2%) i finlandesos (±1,5%).
L'RSS d'Estònia va esdevenir la República d'Estònia el 8 de maig de 1990 i va deixar de ser una república soviètica el 20 d'agost de 1991. En aquest mateix any, Estònia va declarar la seva independència.[2]
Himne
[modifica]Jää kestma, Kalevite kange rahvas,
ja seisa kaljuna, me kodumaa!
Ei vaibund kannatustes sinu vahvus,
end läbi sajanditest murdsid sa
ja tõusid õitsvaks sotsialismimaaks,
et päikene su päevadesse paista saaks.
Nüüd huuga, tehas, vili, nurmel vooga,
sirp, lõika, alasile, haamer, löö!
Nõukogu elu, tuksu võimsa hooga,
too õnne rahvale, me tubli töö!
Me Liidu rahvaste ja riike seas
sa, Eesti, sammu esimeste kindlas reas!
Sa kõrgel leninlikku lippu kannad
ja julgelt kommunismi rada käid.
Partei me sammudele suuna annab
ja võidult võitudele viib ta meid.
Ta kindlal juhtimisel kasva sa
ja tugevaks ning kauniks saa, me kodumaa!
Referències
[modifica]- ↑ «La diminuta república que pasó de ser un satélite soviético a convertirse en la meca tecnológica de Europa» (en castellà). BBC News Mundo, 15-02-2017.
- ↑ Partal, Vicent. «Estònia, fïnis Balticae». El Temps.cat, 30-10-1991. [Consulta: 2 juliol 2023].
Bibliografia
[modifica]- Anglada Birules, Martí. Quatre vies per a la independència. Pòrtic Edicions, 2013 (P.VISIONS). ISBN 978-84-9809-242-4.
| Europa de l'Est | .svg) | |
|---|---|---|
| Àsia central | ||
| Caucas | ||
| Estats bàltics | ||
| Repúbliques soviètiques efímeres | ||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
;_Flag_of_Kazakhstan_(1991%E2%80%931992).svg){kind=small}
;_Flag_of_Kyrgyzstan_(1991%E2%80%931992).svg){kind=small}
;_Flag_of_Tajikistan_(1991%E2%80%931992).svg){kind=small}
;_Flag_of_Turkmenistan_(1991%E2%80%931992).svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
