Quint Salvidiè Rufus
  | |
| Nom original | (la) Quintus Salvidienus Rufus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I aC antiga Roma |
| Mort | 40 aC Roma |
| Causa de mort | pena de mort |
Moneyer (en)  | |
| 40 aC – 40 aC | |
| Governador romà | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de Perusa i Tercera guerra civil romana |
| Família | |
| Família | Salvidieni Rufi (en) |
| Fills | Salvidiena Rufa |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Germans | Salvidienus Rufus |
Quint Salvidiè Rufus[1] (llatí: Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil. Va ascendir mercès a Octavi (August) amb qui es trobava a Apol·lònia d'Il·líria i va recomanar l'assassinat de Juli Cèsar, que després es va produir (44 aC). Va servir llavors Octavi i l'any 42 aC va rebre el comandament de la flota contra Sext Pompeu, tot i que després d'alguns èxits menors defensant les costes d'Itàlia, va ser derrotat en aigües de Brundusium sota la mirada d'Octavi, i es va haver de retirar.
A la tornada d'Octavi de Grècia, on havia derrotat Cassi i Brut, Salvidiè Rufus va ser enviat a Hispània, però abans de creuar els Alps, Octavi el va cridar a Itàlia per fer front a Luci Antoni i Fúlvia que havien desfermat l'anomenada guerra de Perusa. En la lluita que va seguir (41 aC a 40 aC) va ser un dels legats d'Octavi, prenent part activa en la lluita.
Al final de la guerra va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense. Tot i que Octavi li va donar diversos honors i li va prometre el consolat, va tenir tractes secrets amb Marc Antoni, i va induir les tropes de la seva província a desertar d'Octavi. Però la seva proposta va arribar tard, ja que Marc Antoni i Octavi van fer les paus i Salvidiè va quedar al descobert; cridat a Roma, Octavi el va acusar davant del senat i el va fer condemnar a mort (40 aC). Segons Titus Livi es va suïcidar abans de ser executat.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Vel·lei Patèrcul. Història Romana. Traducció: Jaume Joan Castelló. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2015, p. 158 [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 701.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
