Quèstia
La quèstia (també coneguda com a questa[1] o quístia[2]) era un tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits. Al Principat d'Andorra fou vigent fins a la Constitució del 1993.[3]
La quèstia al Principat d'Andorra
[modifica]Segons una clàusula del pareatge del 1278, hom pagava el tribut en anys alterns a cadascun dels dos coprínceps, els anys parells, al bisbe d'Urgell i els anys senars, al comte de Foix, els drets del qual recaurien posteriorment en la Corona francesa. El cobrament del primer any va correspondre al comte de Foix Roger Bernat III.[4] El pareatge del 1278 fixà un límit de 4.000 sous melgoresos quant al pagament a què tenia dret el copríncep episcopal, mentre que no establí cap límit en l'import que hauria de rebre el comte de Foix.[5] El seu darrer import fou de 450 pessetes per al bisbe d'Urgell i de 960 francs per al copríncep francès.[6][7] La seva recaptació tenia lloc en el consell ordinari dit de setmana santa,[8][9] on es nomenava també la comissió que l'aniria a portar, a la Seu d'Urgell o a París.
Arran de la Revolució Francesa, el pagament de la quèstia al copríncep francès va estar en suspens entre el 1793, quan la Convenció Nacional refusà el tribut feudal de la quèstia i renuncià, ensems, a tots els drets senyorials que pogués tenir sobre Andorra, i el 1806.[10][11][12][13][14] Un decret de Napoleó I del 27 de març del 1806, atorgat a petició dels mateixos andorrans, restablí l'anterior estat de coses, incloent-hi el pagament dels 960 francs en concepte de quèstia.[15][16][17]
El 26 de novembre del 1991 es va lliurar a París l'última quèstia al copríncep francès François Mitterrand.[18] El lliurament de l'última quèstia al copríncep episcopal Joan Martí i Alanís tingué lloc el 12 de novembre del 1992, a la Seu d'Urgell.[19] La quèstia desaparegué amb la ratificació de la Constitució andorrana el 1993.[20]
Referències
[modifica]- ↑ «Quèstia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Quèstia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Quèstia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Soldevila, Ferran. Pere el Gran. Part 2: el regnat fins a l'any 1282. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995, p. 187 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica). ISBN 9788472833043 [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ De los Ríos, 1997, p. 223.
- ↑ «Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, afer Drozd i Janousek contra França i Espanya. §76» (en francès), 26-06-1992. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ Colliard, Jean-Claude «L'État d'Andorre» (en francès). Annuaire Français de Droit International. Éditions du CNRS [París], vol. 39, 1993, pàg. 285. ISSN: 2105-2948 [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Quèstia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Andorra, el meu país. Andorra la Vella: Consell General de les Valls d'Andorra, 1964, p. 160 [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Quèstia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ A.L. «Nacional i, ara, també Aeterna». Diari Bondia Andorra [Andorra la Vella], 11-05-2016 [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ Augustin, Byron D. Andorra (en anglès). Tarrytown: Marshall Cavendish, 2009, p. 25 (Cultures of the world). ISBN 978-0-7614-3122-0 [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ De los Ríos, 1997, p. 226.
- ↑ Junoy, 1838, p. 42.
- ↑ Vaysse de Villiers, Régis-Jean-François. Itinéraire descriptif de la France. Routes de Paris en Espagne, par les Pyrénées Orientales (en francès). París: Jules Renouard, 1835, p. 302 (La France, ou Géographie complète, historique et pittoresque de ce royaume par ordre de routes) [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Duvergier, J.B. (ed.). Collection complète des lois, décrets, ordonnances, réglemens et avis du Conseil-d'État, depuis 1788 jusques et y compris 1824 (en francès). vol. 15, 1826, p. 389 [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Dalmau i de Baquer, 1849, p. 37-38.
- ↑ Becat, 1996, p. 280.
- ↑ Becat, 1996, p. 281.
- ↑ Becat, 1996, p. 287.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan «Emergència i reconeixement d'Andorra com a Estat». Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Societat Catalana de Geografia [Barcelona], vol. XI, núm. 41, 1996. ISSN: 2014-0037 [Consulta: 24 febrer 2020].
- Dalmau i de Baquer, Lluís. Historia de la República de Andorra (en castellà). Barcelona: Pablo Riera, 1849 [Consulta: 23 febrer 2020].
- de los Ríos, Fernando. Teresa Rodríguez de Lecea (ed.). Obras completas. Tomo I. Libros (en castellà). Anthropos Editorial i Fundación Caja de Madrid, 1997. ISBN 84-7658-511-X [Consulta: 23 febrer 2020].
- Junoy, Tomàs. Relació sobre la Vall de Andorra, 1838 [Consulta: 20 febrer 2020].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
