Un proverbi (del llatí proverbium) és un tipus de parèmia, una màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular, d'origen conegut i sovint amb autoria, i amb un ús preferentment culte.^[1][2]

Alguns exemples històrics de proverbis són els els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó d'Israel, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, com la poesia gnòmica, o els anomenats proverbis orientals, o el Pantxatantra hindú i els proverbis cristians a l'Edat Mitjana. També es pot anomenar al Hávamál escandinau o les Tríades gal·leses. Aquests proverbis han estat transmesos per reculls i antologies, concretament, la literatura proverbial fou molt conreada a l'edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris.^[1][2]

Pel que fa a Catalunya, alguns exemples de literatura proverbial són: ^[1]

• Proverbis de Guillem de Cervera
• Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de Jafudà Bonsenyor
• Llibre de saviesa, falsament atribuït a Jaume I
• Proverbis de Ramon, Llibre dels mil proverbis i Proverbis d'ensenyament, de Ramon Llull
• Llibre des bons ensenyaments, de Mossen Arnau
• Doctrina Moral del mallorquí en Pacs
• Llibre de tres, anònim, atribuït a Anselm Turmeda
• Llibre de bons amonestaments, d'Anselm Turmeda

En la pintura podem destacar els Proverbis neerlandesos del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell.

Viccionari