La província de Mutsu és una antiga província del Japó situada en el que hui són les prefectures de Fukushima, Miyagi, Iwate i Aomori, així com les municipalitats de Kazuno i Kosaka en la prefectura d'Akita.

La província de Mutsu també es coneix com a Ōshū (奥州) o Michinoku (陸奥 o 道奥). El mot Ōu (奥羽) s'usa sovint per a referir-se a l'àrea combinada de Mutsu i la veïna província de Dewa, que formen la regió de Tōhoku.

Mutsu, al nord d'Honshū, era una de les darreres províncies que es formaren quan la terra fou presa dels indígenes Emishi i n'esdevingué la més gran a mesura que s'expandia cap al nord. L'antiga capital del govern de Kinai fou Tagajô, en l'actual prefectura de Miyagi.

• 709 (Wadô 2, tercer mes), hi hagué un aixecament contra l'autoritat governamental a Mutsu i a la propera província d'Echigo. S'hi enviaren tropes per sotmetre la revolta.
• 712 (Wadô 5), Mutsu se separa de la província de Dewa. El Daijō-kan de l'emperadriu Genmei feu canvis cadastrals en el mapa provincial del període Nara, a l'any següent la província de Mimasaka se separà de la província de Bizen. La província de Hyûga se separà de la província d'Ôsumi, i la de Tanba de la de Tango.
• 718, els districtes de Shineha, Uda i Watari de la província de Mutsu, i els districtes de Kikuta i Iwaki de la d'Hitachi s'incorporaren a la província d'Iwaki.
• 801, Sakanoue no Tamuramaro conquesta Mutsu.
• 869 (Jôgan 10, cinqué mes): un terratrèmol sacseja Mutsu. Més de mil persones hi perderen la vida.^[1]

Al 1095, el clan Ōshū Fujiwara s'establí a Hiraizumi, sota la direcció de Fujiwara no Kiyohira. Volia "construir una ciutat que rivalitzara amb Kyoto com a centre cultural". El llegat del clan Ōshū Fujiwara hi roman en el temple Chûson-ji. Al 1189, Minamoto no Yoritomo envaí Mutsu amb tres grans forces, va matar a Fujiwara no Yasuhira i "tot el seu vast domini caigué en mans de Yoritomo".^[2]

Môtsû-ji no Hiraizumi era l'Amidadō de Shiramizu del clan Iwaki.

Durant el període Sengoku, alguns clans governaren parts de la província. El clan Nanbu Morioka al nord. El clan Dati Iwadeyama i Sendai al sud. El clan Sôdt Nakamura al sud. El clan Iwaki Iinodaira al sud. El clan Uesugi tenia una ciutat castell a Wakamatsu, al sud.

Com a resultat de la Guerra Boshin, la província de Mutsu la dividí el govern Meiji el 19 de gener de 1869. Hi establí cinc províncies: Iwaki, Iwashiro, Rikuzen, Rikuchû i Mutsu. La província Meiji de Mutsu era una regió a la part més al nord de l'illa principal que correspon a l'actual prefectura d'Aomori. Mentre que els caràcters del nom no canviaren, la lectura oficial passà a la versió on'yomi Rikuō.

• Nussbaum, Louis-Frédéric i Käthe Roth. (2005). Japan encyclopedia. Cambridge: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-01753-5; OCLC 58053128.
• Titsingh, Isaac, ed. (1834). [Siyun-sai Rin-siyo/Hayashi Gahō, 1652], Nipon o daï itsi ran; ou, Annales des empereurs du Japon, tr. parell M. Isaac Titsingh avec l'aide de plusieurs interprètes attachés au comptoir hollandais de Nangasaki; ouvrage re., complété et cor. sud l'original japonais-chinois, accompagné de notes et précédé d'un Aperçu d'histoire mythologique du Japon, parell M. J. Klaproth. Paris: Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland.[1]
• «Mutsu Province». SamuraiWiki. Arxivat de l'original el 2018-02-16. [Consulta: 16 gener 2008].