Procaïna
 | |
| Malaltia objecte | dolor  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria B2 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | compost químic |
| Codi ATC | C05AD05, S01HA05 i N01BA02 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C13H20N2O2 |
| Massa molecular | 236,152 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 59-46-1 |
| PubChem (SID) | 4914 |
| IUPHAR/BPS | 4291 |
| DrugBank | DB00721 |
| ChemSpider | 4745 |
| UNII | 4Z8Y51M438 |
| KEGG | C07375 i D08422 |
| ChEBI | 8430 |
| ChEMBL | CHEMBL569 |
| NIAID ChemDB | 019136 |
| AEPQ | 100.000.388 |
La procaïna o novocaïna és un anestèsic local del grup dels aminoèsters. Es fa servir principalment per a reduir el dolor de les injeccions intramusculars de penicil·lina i també l'usen els dentistes. El nom de novocaïna correspon en realitat a una marca registrada, Novocain. Aquesta droga actua principalment bloquejant la canal de sodi.[1] Actualment s'usa terapeuticament en diversos països pels seus efectes simpatolítics, antiinflamatoris de perfusió i sobre l'humor.[2]
La procaïna es va sintetitzar per primera vegada l'any 1905,[3] poc després de l'amilocaïna.[4] Va ser creada per Alfred Einhorn qui li va donar el nom comercial de Novocaine, del llatí nov- (nou) i -caine, un sufix comú pels alcaloides usats com anestèsics.
Efectes secundaris adversos
[modifica]Els efectes secundaris deguts a la procaïna són molt poc freqüents. Estudis fets en animals mostren que la procaïna incrementa els nivells de la dopamina i de la serotonina al cervell.[5] La dosi màxima recomanada és de 10 mg/Kg.[6] Les reaccions al·lèrgiques són poc freqüents i són degudes al seu metabolit PABA.
Referències
[modifica]- ↑ DrugBank - Showing drug card for Procaine (DB00721) Update Date 2009-06-23
- ↑ J.D. Hahn-Godeffroy: Procain-Reset: Ein Therapiekonzept zur Behandlung chronischer Erkrankungen, Schweiz Z Ganzheitsmed 2011;23:291–296 (DOI:10.1159/000332021)
- ↑ Ritchie, J. Murdoch; Greene, Nicholas M. «Local Anesthetics». A: Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. 8a ed.. Nova York: Pergamon Press, 1990, p. 311. ISBN 0-08-040296-8.
- ↑ R. Minard, "The Preparation of the Local Anesthetic, Benzocaine, by an Esterification Reaction" Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine., Adapted from Introduction to Organic Laboratory Techniques: A Microscale Approach, Pavia, Lampman, Kriz & Engel, 1989. Revised 10/18/06
- ↑ Sawaki, K., and Kawaguchim, M. "Some Correlations between procaine-induced convulsions and monoamides in the spinal cord of rats". Japanese Journal of Pharmacology,51(3), 1989, p. 369-376.
- ↑ http://www.drugs.com/pro/novocain.html - Novocain Official FDA information. Updated(08/2007)
Bibliografia
[modifica]
- J.D. Hahn-Godeffroy: Wirkungen und Nebenwirkungen von Procain: was ist gesichert?. Komplement. integr. Med. 02/2007, 32-34.
- A. Einhorn, K. Fiedler, C. Ladish, E. Uhlfelder. Justus Liebigs Annalen der Chemie 371, 125, 131, 142, 162 (1910).
- A. Einhorn, M. Lucius, U.S. Patent 812.554 (1906).
- M. Lucius, , DE 179627 (1904).
- M. Lucius, , DE 194748 (1905).
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
