Aquest article tracta sobre el premi literari. Vegeu-ne altres significats a «Premis Ramon Llull».

Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull

Tipus	premi literari
Epònim	Ramon Llull
Vigència	1981  -
Interval de temps	1981  -
Estat	Espanya i Andorra
Jurisdicció	Catalunya
Llengua del terme, de l'obra o del nom	català
Conferit per	Editorial Planeta
Guanyador	Martí Gironell i Gamero (2018) Rafael Nadal i Farreras (2019) Núria Pradas i Andreu (2020) Gerard Quintana (2021) Empar Moliner i Ballesteros (2022)
Lloc web	planetadelibros.com…

El premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és un premi literari per a obres inèdites en català atorgat per l'editorial Planeta. És un dels premis amb major dotació econòmica per a obres en llengua catalana. Fins al 2012 era de 90.000 euros, a partir de 2013 de 60.000^[1] i es lliura anualment el mes de gener.

Fou creat per l'editor José Manuel Lara Hernández l'any 1981 amb l'objectiu de distingir i divulgar una novel·la escrita en llengua catalana. L'obra guanyadora és traduïda al castellà i al francès. Tot i que inicialment només premiava novel·les, actualment poden presentar-s'hi obres d'assaig o memòries.

Entre el 2007 i el 2010, el premi el van convocar conjuntament l'Editorial Planeta i el Govern d'Andorra. A partir de l'edició de 2011 el convoquen conjuntament l'editorial i la Fundació Ramon Llull.^[2]

La mateixa editorial havia lliurat un premi amb el mateix nom els anys 1968 i 1969 que havien guanyat Joan Sales i Mercè Rodoreda per les novel·les Incerta Glòria i El carrer de les Camèlies respectivament.

• 1981 — Joan Perucho i Gutierres-Duque per Les aventures del cavaller Kosmas
• 1982 — Ramon Folch i Camarasa per Sala de miralls
• 1983 — Pere Gimferrer per Fortuny
• 1984 — Ignasi Riera i Gassiot per El rellotge del pont d'Esplugues
• 1985 — Miquel Ferrà i Martorell per El misteri del Cant Z-506
• 1986 — Olga Xirinacs Díaz per Zona marítima
• 1987 — Valentí Puig per Somni Delta
• 1988 — Pau Faner per Moro de rei
• 1989 — Carme Riera per Joc de miralls
• 1990 — Sebastià Serrano per Elogi de la passió pura
• 1991 — Lluís Romero per Castell de cartes
• 1992 — Terenci Moix per El sexe dels àngels
• 1993 — Jaume Fuster i Guillemó per El jardí de les Palmeres
• 1994 — Nèstor Luján per La Rambla fa baixada
• 1995 — Albert Manent per Marià Manent, biografia íntima i literària
• 1996 — Josep Maria Ballarín per Santa Maria, pa cada dia
• 1997 — Joan Corbella per D'avui a demà
• 1998 — Joan Barril per Parada obligatòria
• 1999 — Maria de la Pau Janer per Lola
• 2000 — Maria Mercè Roca per Delictes d'amor
• 2001 — Baltasar Porcel per L'emperador o L'ull del vent
• 2002 — Màrius Carol per Les seduccions de Júlia
• 2003 — Gemma Lienas per El final de joc
• 2004 — Alfred Bosch per Les set aromes del món
• 2005 — Lluís-Anton Baulenas per Per un sac d'ossos
• 2006 — Màrius Serra per Farsa
• 2007 — Gabriel Janer Manila per Tigres
• 2008 — Najat El Hachmi per L'últim patriarca
• 2009 — Carles Casajuana per L'últim home que parlava català
• 2010 — Vicenç Villatoro per Tenim un nom
• 2011 — Núria Amat per Amor i guerra.
• 2012 — Imma Monsó per La dona veloç.^[3]
• 2013 — Sílvia Soler per L'estiu que comença.
• 2014 — Care Santos per Desig de xocolata.^[4]
• 2015 — Xavier Bosch per Algú com tu
• 2016 — Víctor Amela per La filla del capità Groc
• 2017 — Pilar Rahola per Rosa de cendra^[5]
• 2018 — Martí Gironell per La força del destí^[6]
• 2019 — Rafel Nadal per El fill de l'italià^[7]
• 2020 — Núria Pradas per Tota una vida per recordar^[8][9]
• 2021 — Gerard Quintana per L'home que va viure dues vegades^[10]
• 2022 — Empar Moliner per Benvolguda^[11]
• 2023 — Andreu Claret i Serra per París érem nosaltres^[12]
• 2024 — Ramon Gener Sala per Història d'un piano^[13]

• (castellà) planetadelibros.com - Premi Ramon Llull Arxivat 2011-01-04 a Wayback Machine.