Pierre Granier-Deferre

Biografia
Naixement	22 juliol 1927 9è districte de París (França)
Mort	16 novembre 2007 (80 anys) 16è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri d'Auteil
Formació	Institut des hautes études cinématographiques
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	director de cinema, director de televisió, guionista, realitzador
Família
Cònjuge	Susan Hampshire (1967–1974) Annie Fratellini (1954–)
Fills	Célia Granier-Deferre  () Denys Granier-Deferre  () Christopher Granier-Deferre  () Susan Hampshire
Premis (1983)  César a la millor adaptació, per l'obra L'étoile du nord (en) (1981)  Premi Louis Delluc, per l'obra Une étrange affaire

Pierre Granier-Deferre (París, 27 de juliol de 1927 − París, 16 de novembre de 2007) va ser un director de cinema francès.^[1] És conegut per sert un dels pocs directors a oposar-se a la Nouvelle Vague, continuant una factura tradicional de films. És el pare del director Denys Granier-Deferre i de la genet i artista de circ Valérie Fratellini.

Després dels seus estudis a l'Institut dels alts estudis cinematogràfics és durant un llarg temps ajudant de Marcel Camus i de Jean-Paul le Chanois. Roda la seva primera pel·lícula important, Le Petit Garçon de l'ascenseur el 1961. Fins a 2006, ha rodat més de quaranta pel·lícules i produccions televisades treballant amb actors tan coneguts com Simone Signoret, Lino Ventura, Jean Gabin, Alain Delon o Romy Schneider. Ha rodat igualment per a la televisió diversos episodis de Maigret amb Bruno Cremer.

Entre les seves pel·lícules més conegudes, es pot citar el drama Le Chat (1971) de Georges Simenon amb Jean Gabin i Simone Signoret als papers principals o la pel·lícula policíaca Adieu poulet (1975) amb Lino Ventura i Patrick Dewaere. Per a la pel·lícula Une étrange affaire, en el qual un empleat (interpretat per Gérard Lanvin) rep la seducció subtil del seu patró (Michel Piccoli) i sucumbeix a la pèrdua d'identitat, Granier-Deferre ha rebut el Premi Louis-Delluc. Per a la pel·lícula L'Étoile du Nord, ha estat candidat al César a la millor adaptació.

De 1967 a 1974, va estar casat amb l'actriu britànica Susan Hampshire. La seva anterior esposa era l'artista de circ i actriu Annie Fratellini. Pierre Granier-Deferre tenia cinc fills i ha estat avi cinc vegades.

Pierre Granier-Deferre va morir després d'una hospitalització de diverses setmanes el novembre de 2007 als 80 anys. Va ser inhumat al cementiri del Barri d'Auteuil a París.

Pierre Granier-Deferre és guionista de totes les seves direccions excepte indicació.

• 1961: Le Petit Garçon de l'ascenseur
• 1962: Les Aventures de Salavin (subtitulada Confession de minuit) adaptació del cIcle Vie et aventures de Salavin de Georges Duhamel (1920-1932)
• 1965: La Métamorphose des cloportes, guió Albert Simonin i Michel Audiard adaptació de la novel·la d'Alphonse Boudard
• 1965: Paris au mois d'août
• 1965: Història s d'homes TV
• 1967: Le Grand Dadais
• 1970: La Horse
• 1971: Le Chat
• 1971: La Veuve Couderc
• 1973: Le Fils
• 1973: Le Train
• 1974: La Race des seigneurs
• 1975: La Cage
• 1975: Adieu poulet, guió de Francis Veber
• 1976: Une femme à sa fenêtre
• 1979: Le Toubib
• 1981: Une étrange affaire
• 1982: L'Étoile du Nord
• 1983: L'Ami de Vincent
• 1985: L'Homme aux yeux d'argent
• 1986: Cours privé
• 1987: Noyade interdite
• 1988: La Couleur du vent
• 1990: L'Autrichienne
• 1992: La Voix
• 1993: Archipel
• 1995: El nen (Le Petit Garçon)

• 1964: Un amour de guerre
• 1995: Episodis de Maigret, Episodi 17: Maigret et la Vente a la bougie
• 1996: La dernière fête
• 1997: Episodis de Maigret, Episodi 25: Maigret et l'Enfant de chœur
• 2001: Episodis de Maigret, Episodi 36: Maigret et la Fenêtre ouverte

• 1999: Madame Quatre et ses enfants (TV)
• Meurtre a un jardin potager (TV)
• Un meurtre de première classe (TV)
• 2000: Maigret voit double (TV)
• Maigret chez les riches (TV)
• 2002: Maigret et el marchand de vin (TV)
• Maigret chez el ministre (TV)
• Maigret et el fou de Sainte-Clotilde (TV)
• 2003: Signé Picpus (TV)
• 2004: Les Scrupules de Maigret (TV)

• 1950: Le Roi des camelots d'André Berthomieu
• 1950: ...Sans laisser d'adresse de Jean-Paul le Chanois
• 1951: La nuit est mon royaume de Georges Lacombe
• 1953: Le Portrait de son père d'André Berthomieu
• 1954 - L'Air de Paris de Marcel Carné
• 1955 - Village magique de Jean-Paul el Chanois
• 1956: Crims et Châtiment, de Georges Lampin
• 1957 - À pied, a cheval et en voiture de Maurice Delbez
• 1958 - En légitime defense d'André Berthomieu
• 1958 - Les Grandes Familles de Denys de La Patellière
• 1959 - Rue des prairies de Denys de La Patellière
• 1960 - Un taxi pour Tobrouk de Denys de La Patellière
• 1960: Une gueule comme la mienne de Frédéric Dard (conseller tècnic)

• 1983: César a la millor adaptació per L'étoile du Nord

• 1971: Os d'Or per Le chat
• 1982: Os d'Or per Une étrange affaire
• 1982: César al millor director per Une étrange affaire
• 1982: César al millor guió original o adaptació per Une étrange affaire

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Granier-Deferre

• le coin du cinéphage Arxivat 2007-11-30 a Wayback Machine.
• el Figaro: La mort de Pierre Granier-Deferre