For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Pierre André de Suffren Saint Tropez.

Pierre André de Suffren Saint Tropez

Plantilla:Infotaula personaPierre André de Suffren Saint Tropez

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre André de Suffren Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1729 Modifica el valor a Wikidata
Sant Canat (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1788 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaéglise Sainte-Marie-du-Temple de Paris (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial naval Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, i Regne de França Modifica el valor a Wikidata
Branca militarMarina de França Modifica el valor a Wikidata
Rang militarvicealmirall (1783–)
capitaine de vaisseau (en) Tradueix (1772–1783)
almirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Successió Austríaca, Guerra dels Set Anys i Guerra d'Independència dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
ParesPaul de Suffren Modifica el valor a Wikidata  i Hiéronyme de Bruny Modifica el valor a Wikidata
GermansLouis-Jérôme de Suffren Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Pierre André de Suffren Saint Tropez (17 de juliol de 1729 - †8 de desembre de 1788) fou un almirall de la marina francesa que es va fer internacionalment famós per la seva reeixida campanya en l'oceà Índic contra la supremacia britànica a la zona.

Biografia

[modifica]

Nascut al castell de Saint Canat, prop de Aix-en-Provence, Pierre André fou el tercer fill del marquès de Saint-Tropez. La seva família, segons afirma el seu pare, havia emigrat des de Lucca al segle xiv.

Primera part de la seva carrera

[modifica]

A l'edat de vuit anys és nomenat cavaller de l'Ordre de Malta, de la qual rebria més tard el títol de batlle de Suffren. I el 1743 va ingressar en el cos d'oficials de l'Armada francesa com a cadet guarda-marina. A l'octubre de 1744, a bord del Solide, es va veure immers en l'incident de Cap Sicié (Batalla de Toulon), durant la Guerra de Successió Austríaca. A continuació va passar al Pauline, pertanyent a l'esquadra de M. Macnémara, en la qual realitza una expedició a les Antilles. Durant els següents anys participa en diferents expedicions, com la duta a terme en 1746 amb l'objectiu de reprendre l'illa del Cap Bretó i que va acabar en desastre a causa de plagues i naufragis. En 1747 va ser fet presoner per Edward Hawke, almirall de la marina britànica, en una acció militar al Golf de Biscaia.

Quan la Guerra de Successió Austríaca va arribar a la seva fi, el 1748, Suffren va anar a Malta i va passar diversos anys navegant en les galeres de l'Ordre, tècnicament denominades "caravanes". Després d'una intervenció amb èxits desiguals a la Guerra dels Set Anys, entre 1767 i 1771 va tornar a les caravanes, on fou ascendit de cavaller a comendador de l'Ordre. Des de llavors fins al començament de la Guerra de la Independència dels Estats Units comanda un esquadró d'evolució creat pel Govern francès per a la realització de pràctiques dels seus oficials.

Anys finals

[modifica]
Batalla de Trincomalee, 3 de setembre 1782.

Després de la seva intervenció en la Guerra de la Independència dels Estats Units sota les ordres de l'almirall d'Estaing li va ser confiada una divisió destinada a combatre a les forces angleses a l'oceà Índic. Els enfrontaments lliurats en aquesta campanya contra l'almirall Edward Hughes van consagrar definitivament la seva extraordinària capacitat tàctica i la seva sensacional feresa. En batalles com la de Sadras, Trincomalee o Negapatam, va mantenir en escac a la flota anglesa en unes condicions completament desfavorables.

En 1780 va ser nomenat capità del Zélé, amb el comandament d'una flota combinada franco-espanyola que va capturar un gran comboi anglès a l'Oceà Atlàntic. Al seu retorn a França, el 1784, Suffren va ser nomenat tinent general de l'Exèrcit Naval i cavaller de l'Ordre de l'Esperit Sant. Abassegat d'honors, va morir a París quatre anys més tard.

Històricament Suffren està reconegut com una de les majors figures de la història marítima francesa.

Bibliografia

[modifica]
  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  • Histoire du Bailli de Suffren by Ch. Cunat (1852).
  • Journal de Bord du Bailli de Suffren dans l'Inde, edited by M. Mores, published in 1888.
  • The Influence of Sea Power upon History, 1660-1783, by Alfred Thayer Mahan (1890).
  • Mais qui est le bailli de Suffren Saint-Tropez ? Charles-Armand Klein - Mémoires du Sud - Editions Equinoxe, 2000.
  • Taillemite, Étienne. Histoire ignorée de la Marine française (en francès). Editions Perrin, 2010. ISBN 978-2-262-03242-5. 
  • Glanchant, Roger. Suffren et le temps de Vergennes (en francès), 1976. 
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Pierre André de Suffren Saint Tropez
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?