Pícids

Picidae
picot verd
Enregistrament
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Piciformes
Família	Picidae Vigors, 1825

Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot^[1] o pigot i picacarrasques.^[2]

• Fan entre 8 i 56 cm de llargària.
• Bec fort, subcònic, recte o lleugerament corb.
• Llengua molt llarga i capaç de ser projectada enfora gràcies a una important modificació del hioide que la manté.
• Dotze rectrius.

Tots dos progenitors treballen per construir el niu, covar els ous i alimentar els pollets. Tot i així, en la majoria de les espècies, és el mascle qui realitza el buidatge de la cavitat del niu i qui cova els ous durant la nit.

Generalment, ponen 2-5 ous blancs, que seran covats durant 11-14 dies abans de l'eclosió dels pollets.

Mengen insectes que troben a l'interior dels arbres.

Tenen una distribució cosmopolita (llevat d'Austràlia, Madagascar i les regions polars).

Poden ser sedentaris o migratoris (algunes espècies romanen al mateix territori durant anys, mentre que d'altres viatgen grans distàncies entre les zones de reproducció i les d'hivernada). També són monògams.

Els pícids han estat classificats en 33 gèneres i 254 espècies.^[3][4]

• Subfamília Jynginae, amb un gènere i dues espècies.
  • Gènere Jynx, amb dues espècies.
• Subfamília Picumninae, amb tres gèneres i 30 espècies.
  • Gènere Verreauxia, amb una espècie: picotet africà (Verreauxia africana).
  • Gènere Sasia, amb dues espècies.
  • Gènere Picumnus, amb 27 espècies.
• Subfamília Nesoctitinae, amb un gènere i una espècie.
  • Gènere Nesoctites, amb una espècie: picotet de la Hispaniola (Nesoctites micromegas).
• Subfamília Picinae, amb 28 gèneres i 221 espècies.
  • Gènere Hemicircus amb tres espècies.
  • Gènere Campephilus, amb 12 espècies.
  • Gènere Blythipicus, amb dues espècies.
  • Gènere Chrysocolaptes, amb 9 espècies.
  • Gènere Dinopium, amb 6 espècies.
  • Gènere Gecinulus, amb dues espècies.
  • Gènere Micropternus, amb una espècie: picot rogenc (Micropternus brachyurus).
  • Gènere Meiglyptes, amb 4 espècies.
  • Gènere Chrysophlegma, amb 4 espècies.
  • Gènere Geocolaptes, amb una espècie: picot terrestre (Geocolaptes olivaceus).
  • Gènere Campethera, amb 13 espècies.
  • Gènere Picus, amb 15 espècies.
  • Gènere Piculus, amb 7 espècies.
  • Gènere Colaptes, amb 19 espècies.
  • Gènere Celeus, amb 14 espècies.
  • Gènere Hylatomus, amb 5 espècies.
  • Gènere Mulleripicus, amb 4 espècies.
  • Gènere Dryocopus, amb tres espècies.
  • Gènere Sphyrapicus, amb 4 espècies.
  • Gènere Xiphidiopicus, amb una espècie: picot arlequí (Xiphidiopicus percussus).
  • Gènere Melanerpes, amb 23 espècies.
  • Gènere Picoides, amb 10 espècies.
  • Gènere Dendropicos, amb 17 espècies.
  • Gènere Leiopicus, amb tres espècies.
  • Gènere Dryobates, amb 6 espècies.
  • Gènere Leuconotopicus, amb 6 espècies.
  • Gènere Veniliornis, amb 14 espècies.
  • Gènere Dendrocopos, amb 13 espècies

• Benz, Brett W.; Robbins, Mark B. & Peterson, A. Townsend (2006): Evolutionary history of woodpeckers and allies (Aves: Picidae): Placing key taxa on the phylogenetic tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 40: 389–399. doi:10.1016/j.ympev.2006.02.021
• Cracraft, Joel & Morony, John J. Jr. (1969): A new Pliocene woodpecker, with comments on the fossil Picidae. American Museum Novitates 2400: 1-8. PDF fulltext
• Johansson, U. S. & Ericson, G. P. (2003): Molecular support for a sister group relationship between Pici and Galbulae (Piciformes sensu Wetmore 1960). Journal of Avian Biology 34: 185-197. PDF fulltext Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine.
• Koenig, W. D. & Haydock, J. (1999): Oaks, acorns, and the geographical ecology of acorn woodpeckers. J. Biogeogr. 26(1): 159-165. doi:10.1046/j.1365-2699.1999.00256.x (HTML abstract)
• Lemaitre, J. & Villard, M. A. (2005): Foraging patterns of pileated woodpeckers in a managed Acadian forest: a resource selection function. Canadian Journal of Forest Research 35(10): 2387–2393. ^{[Enllaç no actiu]}
• Michalek, K. G. & Winkler, H. (2001): Parental care and parentage in monogamous great spotted woodpeckers (Picoides major) and middles spotted woodpeckers (Picoides medius). Behaviour 138(10): 1259–1285. doi:10.1163/15685390152822210 (HTML abstract)
• Moore, William S.; Weibel, Amy C. & Agius, Andrea (2006): Mitochondrial DNA phylogeny of the woodpecker genus Veniliornis (Picidae, Picinae) and related genera implies convergent evolution of plumage patterns. Biol. J. Linn. Soc. 87: 611–624. PDF fulltext
• Stark, R. D.; Dodenhoff, D. J. & Johnson, E. V. (1998): A quantitative analysis of woodpecker drumming. Cóndor 100(2): 350-356. PDF fulltext
• Villard, P.; Cuisin, J. & Karasov, W. H. (2004). How do woodpeckers extract grubs with their tongues? A study of the Guadeloupe woodpecker (Melanerpes herminieri) in the French Indies. Auk 121: 509-514. DOI:10.1642/0004-8038(2004)121[0509:HDWEGW]2.0.CO;2 HTML abstract
• Webb, Daniel Matthew & Moore, William S. (2005): A phylogenetic analysis of woodpeckers and their allies using 12S, Cyt b, and COI nucleotide sequences (class Aves; order Piciformes). Molecular Phylogenetics and Evolution 36: 233-248. PDF fulltextArxivat 2012-02-24 a Wayback Machine.
• Wiebe, K.L. & Swift, T. L. (2001): Clutch size relative to tree cavity size in northern flickers. Journal of Avian Biology 32(2): 167. doi:10.1034/j.1600-048X.2001.320210.x (HTML abstract)
• Wiktander, U.; Olsson, O. & Nilsson, S.F. (2000) Parental care and social mating system in the lesser spotted woodpecker Dendrocopos minor. Journal of Avian Biology 31(4): 447. doi:10.1034/j.1600-048X.2000.310003.x (HTML abstract)
• Yom-Tov, Y. & Ar, A. (1993): Incubation and fledging durations of woodpeckers. Cóndor 95(2): 282-287. PDF fulltext

• Informació sobre 223 espècies de pícids. (francès) i (anglès)
• Enregistraments sonors de pícids. (anglès)
• Taxonomia dels pícids. (anglès)