Petrovskaïta
 Petrovskaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | AuAg(S,Se) |
| Localitat tipus | Maikain gold deposit (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.40c |
| Dana | 2.4.17.1 |
| Heys | 3.3.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4.94Å, b = 6.67Å, c = 7.22Å, β = 95.68° |
| Color | gris fosc a negre |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc, gris marronós |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 9,5 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-079 |
| Símbol | Pvk |
| Referències | [1] |
La petrovskaïta[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa referència a Nina Vasil'evna Petrovskaya (1910-1991), mineralogista russa especialista en dipòsits d'or, de l'Institut de Geologia de Dipòsits Minerals, Petrologia, Mineralogia i Geoquímica de Moscou, Rússia. Fou descoberta el 1984 al dipòsit d'or de Maikain, al districte de Pavlodar, nord-est del Kazakhstan. Fou descrita per G.V. Nesterenko, A.I. Kuznetsova, N.A. Pal'chik i Y.G. Lavrent'ev.[3][4]
Característiques
[modifica]La petrovskaïta és un mineral d'argent, or, sofre i seleni. Químicament és un sulfur-selenur de fórmula AuAg(S,Se), de color gris fosc. La seva duresa oscil·la entre 2 i 2,5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 9,5 g/cm³. És un mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls microscòpics, és a dir, visibles només amb microscopis.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la petrovskaïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]La petrovskaïta es troba en dipòsits d'or entre 60 i 65 metres de profunditat. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'or i la clorargirita.[5] Se n'ha trobat als dipòsits d'or de Maikain (Pavlodar, Kazakhstan), a la mina Broken Hill (Waikato, Nova Zelanda), a Uchaly (Bashkortostan, Rússia) i a la mina Cannon (Wenatchee, Washington, Estats Units).
Referències
[modifica]- ↑ «Petrovskaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Petrovskaite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ «Petrovskaite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ «Petrovskaite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 30 novembre 2014].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
