Pergaminer
Un pergaminer o pergaminaire era el menestral que feia o venia pergamins. Segons les èpoques i les contrades el procés de transformar les pells en pergamins podia fer-se per un mateix operari o per diferents menestrals, cadascun en una fase del procés.
Història
[modifica]L'ofici de pergaminer està associat amb els pergamins. L'origen del nom dels pergamins és la ciutat de Pèrgam,[1] on hi havia una gran producció de qualitat d'aquest material. La tradició recollida per Plini a la Història Natural (xiii.21), segons un relat atribuït a Varró diu que el pergamí fou introduït a Pèrgam sota patronatge d'Èumenes II, ja que Ptolemeu V havia limitat les exportacions de papir cap a aquell país per temença que la biblioteca d'aquesta ciutat rivalitzés amb la Biblioteca d'Alexandria.[2]
Productes
[modifica]-
Pergamins municipals de Barcelona. Any 1326. -
Pergamí del 1115, a l'Arxiu Municipal de Palafrugell -
Carta portolana traçada sobre pergamí. Any 1559.
Eines i matèria primera
[modifica]
La matèria primera dels pergaminers eren les pells de vaca, ovella i cabra.
Procés de fer pergamins
[modifica]A partir de la pell dels mamífers és possible obtenir dues menes de pell adobada: els cuirs i els pergamins. A diferència dels cuirs, les pells destinades a pergamins només es processen amb calç (sense emprar tanins ni altres compostos químics moderns).
El procés de convertir una pell en pergamí és laboriós i difícil de resumir. A trets generals consta de les etapes següents:
- posar la pell en remull i rentar-la
- tractar-la amb calç
- rentar la calç
- llevar els pèls o la llana
- estirar la pell en un bastidor
- raure la pell i polir-la
- tallar la pell transformada en pergamí
- allisar i preparar la superfície (per mitjans mecànics o afegint algun producte)
Eines
[modifica]Algunes de les eines típiques dels pergaminers són les següents:
- bastidor
- cavallet
- raedor[3]
- bastó d'encalcinar
- pedra tosca
- ganivets i tallants diversos
Documents
[modifica]_001.jpg)
- 970. Beatus de Tábara. Hi ha una miniatura que representa la torre del monestir de Tábara i l'scriptorium del monestir. Hi ha una cambra amb dos copistes i, a la dreta, una cambra més petita amb un pergaminer.
- 1286. “Raimundus Ruffi pergaminerius”.[4]
- 1294. Arnulphus pergamenarius.
- 1323. Dos pergaminers de Montpeller.[5]
- 1329. Estatuts de la confraria dels pergaminers de la ciutat de València.[6]
- 1330. Francesc Portell, pergaminer de Castelló d'Empúries.
- 1345. Jaume Bruc, pergaminer.
- 1362. Bartomeu Ferran, pergaminer.
- 1375. “Negun blanquer ne... pergaminer ne altre hom qui ús d'offici de blanqueria...”[7]
- 1397.[8]
- 1408. "Pergaminers" a Le Puy.[9]
- 1584."...foren pagats al pergaminaire de Sant Hipòlit...".[10]
- 1653.[11]
- 1684. “Membranarius" (llatí)= “pergaminero” (castellà).[12]
- 1762. El científic francès Joseph Jêrôme Lalande va publicar un tractat sobre la fabricació de pergamins: Art de faire le parchemin.[13]
- 1780.[14]
Referències
[modifica]- ↑ I una altra entrada denominada «Pergaminer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Papers del Montgrí. Any: 1984 Núm. 3: Els pergamins municipals
- ↑ DCVB: Raedor.
- ↑ Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis: 5. Osmont, 1734, p. 385–.
- ↑ Ordonnances des roys de France de la troisième race: Ordonnances du roy Philippe de Valois, & celles du roy Jean jusqu'àu commencement de l'année 1355. 1729. Imprimerie royale, 1729, p. 471–.
- ↑ Trenchs Òdena, Josep; Institut d'Estudis Catalans; Secció Històrico-Arqueològica Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval: a cura d'Ignasi J. Baiges, Daniel Duran, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Teresa Huguet, Miquel Raufast i Esther Redondo ; coordinació de Maria Teresa Ferrer i Mallol. Institut d'Estudis Catalans, 11 juliol 2011, p. 164–. ISBN 978-84-9965-057-9.
- ↑ DCVB: Pergaminer.
- ↑ Haim Beinart. גלות אחר גולה: מחקרים בתולדות עם ישראל מוגשים לפרופסור חיים ביינאר: Studies in the History of the Jewish People Presented to Professor Haim Beinart. Editorial CSIC - CSIC Press, 1991, p. 129–. ISBN 978-965-235-037-4.
- ↑ Annales, de la Société d'agriculture, sciences, arts et commerce du Puy, 1867, p. 428–.
- ↑ Extret del catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle xviii del Museu Episcopal de Vich. Per Mn. Josep Gudiol, prev.
- ↑ Pere Torre. Dictionarium, seu, Thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium. ex praelo & aere Antoni Lacaualleria, 1653, p. 536–.
- ↑ Onofre Pou. Thesaurus puerilis. ex typographia Antonii Lacavalleria, 1684, p. 208–.
- ↑ Jérôme de La Lande; Simonneau Art de faire le parchemin par M. de la Lande. De l'imprimerie de H. L. Guerin et L. F. Delatour, 1762.
- ↑ Encyclopédie, Ou Dictionnaire Raisonné Des Sciences, Des Arts Et Des Métiers: Par - Pau. Sociétés Typographiques, 1780, p. 90–.
Oficis i professions | |
|---|---|
Menestrals | Abaixador • Albardener • Aluder • Armer • Assaonador • Ataconador • Ballester • Baster • Batifuller • Beiner • Blanquer • Boter • Broquerer • Calceter • Calciner • Calderer • Candeler • Capeller • Cercoler • Cisteller • Colteller • Corder • Corder de viola • Corretger • Cotoner • Courer • Daguer • Draper • Esparter • Espaser • Estanyer • Fargaire • Ferrer • Flassader • Frener • Fustanyer • Fuster • Ganiveter • Gerrer • Giponer • Guadamassiler • Guanter • Llancer • Manescal • Mercer • Mestre de cases • Moler • Paraire • Pedrenyaler • Pergaminer • Picapedrer • Remolar • Sabater • Sargaire • Sastre • Sedasser • Seller • Tapiner • Terrisser • Tintorer • Ullerer • Vanover • Veler |
Professions antigues i artistes | Banquer • Barquer • Corredor (finances) • Cuiner • Joglar • Lapidari • Manescal • Mestre d'esgrima • Ministrer • Moliner • Notari • Picador de cavalls • Troter |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
