Pere Puig i Adam

Cap a l'any 1925
Biografia
Naixement	12 maig 1900 Barcelona (Espanya)
Mort	12 gener 1960 (59 anys) Madrid
Acadèmic Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
1950 – 1960 ← Esteve Terradas i Illa – Gregorio Millán Barbany →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid (1920–1921) Universitat de Barcelona (1917–1920)
Tesi acadèmica	Resolución de algunos problemas elementales en mecánica relativista restringida  (1921 )
Director de tesi	Josep Maria Plans i Freyre
Activitat
Ocupació	matemàtic, pedagog
Ocupador	Institut San Isidro de Madrid (1926–1960)
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1952–1960)
Professors	Antonio Torroja i Miret, Miguel Vegas y Puebla Collado i José Gabriel Álvarez Ude
Família
Cònjuge	María Luisa Alvarez Herrera
Pares	Robert Puig Dalmases i Concepció Adam Gandó
Premis  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  Comanador de l'Orde del Mèrit Civil

Pere Puig i Adam (Barcelona, 12 de maig de 1900 - Madrid, 12 de gener de 1960)^[1][2] fou un pedagog i matemàtic català.^[3]

Pere Puig i Adam fou fill de Robert Puig i Dalmases i de Concepció Adam i Gandó, ambdós de Barcelona.^[1] Va cursar els seus estudis de Batxillerat a l'Institut masculí de Barcelona. Enginyer industrial, doctor en matemàtiques i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Brillant, encara que bastant poc conegut, didàctic de les matemàtiques i la geometria. Es considerava deixeble d'Antonio Torroja i Miret i d'Esteve Terradas i Illa. La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol a la segona meitat del segle xx. El 1926 va obtenir la càtedra de matemàtiques de l'Institut San Isidro de Madrid on va tenir com a alumnes, entre altres, Joan de Borbó i els seus fills Joan Carles, després rei, i Alfons de Borbó-Dues Sicílies. Ocuparia aquesta càtedra fins a la seva mort.^[4] També va ser professor a l'Escuela de Ingenieros Industriales de Madrid. Ocuparia aquestes càtedres fins a la seva mort. Va treballar al costat del seu mestre, Julio Rey Pastor en l'elaboració de textos per al Batxillerat.

• Actualment, al municipi de Getafe hi ha un Institut d'Educació Secundària amb el seu nom.^[5]
• Des de l'any 2000, cada 12 de maig, la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas celebra el Dia escolar de les matemàtiques, coincidint amb la data del seu naixement.^[6]

• Alsina i Català, Claudi «Pere Puig i Adam: ahir, avui i sempre». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 16, Num. 1, 2001, pàg. 43-60. ISSN: 0214-316X.
• Alsina, Claudi. «Too much is not enough: Teaching maths through usefull applications with local and global perspectives». A: Joaquim Giménez, Gail E. FitzSimmons, Corinne Hahn (eds.). A challenge for mathematics education (en anglès). Editorial Graó, 2004. ISBN 978-84-7827-549-6. 
• Glick, Thomas F. «Pedro Puig Adam, becario de la Fundación Rockefeller». A: Luis Español González (coord.). Estudios sobre Julio Rey Pastor (en castellà). Instituto de Estudios Riojanos, 1990, p. 115-118. ISBN 84-87252-64-8. 
• González Astudillo, María Teresa «Las ideas sobre la educación matemática de Pedro Puig Adam ¿precursoras de la Matemática Moderna?» (en castellà). Quadrante, Vol. 17, Num. 1, 2008, pàg. 93-108. DOI: 10.48489/quadrante.22823. ISSN: 0872-3915.
• Hernández Gómez, Joaquín «Una biografía de Puig Adam» (en castellà). Números, Vol. 43-44, 2000, pàg. 287-292. ISSN: 0212-3096.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pere Puig i Adam» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)». CRAI - Universitat de Barcelona, 2017. [Consulta: 5 abril 2021]. (català)
• Lusa Monforte, Guillermo. «Pedro Puig Adam». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 abril 2021]. (castellà)