Pere Ibarra i Ruiz

Biografia
Naixement	10 abril 1858 Elx (el Baix Vinalopó)
Mort	8 gener 1934 (75 anys) Elx (el Baix Vinalopó)
Formació	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Escola de Belles Arts de Barcelona Escola Superior de Diplomàtica
Activitat
Ocupació	pintor, escriptor, arqueòleg
Membre de	Real Acadèmia de Cultura Valenciana Institut Arqueològic Alemany Hispanic Society of America
Família
Germans	Aurelià Ibarra Manzoni

Pere Ibarra i Ruiz (Elx, Baix Vinalopó, 10 d'abril de 1858 - Elx, Baix Vinalopó, 8 de gener de 1934) fou un arqueòleg, historiador, escriptor, arxiver i bibliotecari valencià.

Estudià a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i, acabats els estudis d'arxiver-bibliotecari a l'Escola Superior de Diplomàtica de Madrid, el 1891 tornà a Elx, on s'establí i on fou nomenat cronista oficial de la vila. Durant la seva llarga trajectòria va ser membre de diverses associacions científiques i culturals, com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, l'Institut Arqueològic Alemany de Berlín, la Societat Cultural Hispànica de Bordeus, l'Associació Artisticoarqueològica Barcelonesa o la Hispanic Society of America de Nova York.^[1][2]

Pere Ibarra va ser el primer estudiós que va publicar la troballa del bust de l'Alcúdia, que va considerar un Apol·lo, i va ser qui va difondre la notícia del descobriment d'aquella obra escultòrica anomenada després Dama d'Elx. Col·laborà, entre altres publicacions, a Las Provincias de València i a la Revista de Arquitectura de Barcelona, i publicà obres sobre Elx i la seva àrea. I publicà la consueta més antiga coneguda de la Festa d’Elx i els primers programes oficials de la Festa.^[1][2]

Pere Ibarra dedicà gran part de la seva vida a la recopilació de notícies i objectes per comprendre i escriure la història d'Elx, continuant així la tasca iniciada anys abans pel seu germà Aurelià. Part del seu temps el dedicà a l'arqueologia, entesa com a font històrica des de la qual recol·lectar dades que li permetessin conèixer el passat més remot de la seva ciutat natal. Excavacions arqueològiques, recollida dinformació i de materials, apunts manuscrits, fotografies i dibuixos arqueològics, són alguns dels elements que Ibarra va llegar, i que posteriorment van ser el germen de diverses institucions públiques il·licitanes, com el Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, l'Arxiu Municipal d'Elx o la Biblioteca.^[3] La impressionant tasca erudita de Pere Ibarra, va reeixir també en l'anomenat «Museo Ibarra», on l'historiador va reunir tots els testimonis materials, documentals i bibliogràfics que va recopilar al llarg de la seua vida amb el fi que serviren de base a la gran Història d’Elx que havia projectat amb el seu germà per part de pare Aurelià Ibarra Manzoni (1834-1890).^[4]

• El pantano de Elche... (1892)
• “Conclusiones (sobre la Dama de Elche)”, Revista de Arquitectura y Construcción (1903)
• Historia de Elche (1895)

“Hallazgo en Illici”, La Correspondencia Alicantina (1897)

• La ‘Festa’ de Elche (1901)
• El teatro de Elche: sus orígenes... (1903)
• “El Cristianismo en Illici”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, IV, pàgs. 912-917 (1905)
• El obispo Tormo y su obra (1910)
• Numismática y monumentos de Elche (1920),
• “Antigua Basílica de Elche”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 49 (1906), pàgs. 119-132 (1926)

• Castaño i Garcia, Joan «Pere Ibarra i la defensa del patrimoni cultural». La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, Núm. 12, 1988, pàgs. 47-64 [Consulta: 1r octubre 2022].
• «Pere Ibarra i Ruiz». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 1r octubre 2022].