Pedro Tenorio
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1328 Talavera de la Reina (província de Toledo) |
| Mort | 18 maig 1399 (70/71 anys) Toledo (Espanya) |
 Arquebisbe de Toledo | |
| 13 gener 1377 – ← Gómez Manrique (en)  – Pedro de Luna y Albornoz → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |
| Bisbe diocesà | |
| 10 juny 1371 – ← Vasco Fernandes de Toledo – Juan Cabeza de Vaca (en) → Diòcesi: bisbat de Coimbra | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | Guiu de Boulogne |
 | |
Pedro Tenorio (Talavera de la Reina, 1328 - Toledo, 18 de maig de 1399) fou un religiós i arquebisbe espanyol. Procedía d'una família gallega instal·lada a Toledo i amb forts interessos econòmics a la zona de Talavera. Inicià la seva carrera eclesiàstica com ardiaca a Toro, obtenint més tard una canongía a Zamora que li reportà estabilitat.[1]
Es va mantenir al costat dels Trastàmara durant la Guerra Civil castellana, fet que el portà a l'exili a França i Itàlia. Aprofità aquest tempts per ampliar la seva formació, arribant a donar classes de dret canònic a Roma.[1]
Retornà a Castella al temps de la instauració del Papat a Avinyó, participant en la Batalla de Najera on el seu germà perdé la vida i ell fou capturat. Alliberat set mesos més tard, el 1371 fou nomenat bisbe i enviat a la diòcesi de Coimbra. A les lluites a la cort castellana i en contra de la idea d'Enric II de Castella, el Papa Gregori XI el nomenà arquebisbe de Toledo.[1]
Els primers anys inicià una àmplia reforma dels tribunals eclesiàstics, fins que Joan I de Castella l'integrà en el Consell Reial i adquirí gran notorietat política. A partir d'aquest instant, elaborà una gran reforma monàstica, participà en la guerra que sostenia Castella amb Portugal i fou clau en la posició de Castella dins de la cisma d'Occident.[1]
La crisi que sofrí el regne amb la mort de Joan I el convertiren en peça clau per l'arribada d'Enric III, encara que com a membre del Consell de Regència arribà a sofrir presó a la conspiració de varis religiosos i nobles per facilitar la invasió de Portugal. El 1393, alliberat, torna a prendre un paper protagonista a la Cort, encar que la mort li sobrevindria sis anys més tard.[1]
La seva tasca a l'arxidiòcesi de Toledo i, en general, a la ciutat, es va notar en la seva gran capacitat constructora que afectà a la Catedral de Santa Maria de Toledo i al denominat Pont de l'Arquebisbat.[1]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Torrassa de Tenorio, al Palau Arquebisbal de Alcalá de Henares (Madrid). -
Escut de Pedro Tenorio com a arquebisbe de Toledo.
_Torre%C3%B3n_de_Tenorio.jpg)
_escudo_del_arzobispo_Pedro_Tenorio,_en_azulejos.png)
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Pérez de Guzmán, Fernán. Generaciones y semblanzas, edit. Espasa-Calpe. Madrid, 1979.
- Suárez Fernández, Luis. Estudios sobre el régimen monárquico de Enrique III de Castilla. Madrid, CSIC, 1953.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
