Patricio Pron
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
 (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1975 (48 anys) Rosario (Argentina) |
| Formació | Universitat Nacional de Rosario Universitat de Göttingen |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, crític literari |
Premis
| |
  | |
Patricio Pron (Rosario, 9 de desembre de 1975) és un escriptor i periodista argentí traduït a mitja dotzena d'idiomes inclosos l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià.
Fill de periodistes, Pron és llicenciat en comunicació social per la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i doctor en filologia romànica per la Georg-August de Göttingen (Alemanya).[1]
En l'actualitat escriu en els suplements culturals d'El País de Montevideo i ABC, així com en les revistes de Occidente, Quimera i Letras Libres (Espanya).
Premis
[modifica]- L'any 2019 va ser el guanyador del premi Alfaguara de Novel·la amb l'obra Mañana tendremos otros nombres.[2] L'any 2004 va rebre el Premi Juan Rulfo de Relat 2004 pel conte Es el realismo (Institut Cervantes, Unió Llatina i Radio France Internationale).[3] L'any 2008 va rebre el XXIV Premi Jaén de Novel·la 2008 per El comienzo de la primavera.[4] L'any 2010 Granta en español el va seleccionar com un dels 22 millors escriptors en castellà menors de 35 anys[5]
Obres
[modifica]Relats
- Hombres infames, Bajo la Luna Nueva, 1999
- El vuelo magnífico de la noche, Colihue, Buenos Aires, 2001
- El mundo sin las personas que lo afean y lo arruinan, Mondadori, Barcelona, 2010
- Trayéndolo todo de regreso a casa. Relatos 1990-2010, El Cuervo, La Paz, 2011
- La vida interior de las plantas de interior, Mondadori, 2013
Novel·les
- Formas de morir, Universidad Nacional de Rosario Editora, Rosario, 1998
- Nadadores muertos, Editorial Municipal de Rosario, 2001[4]
- Una puta mierda, El cuenco de plata, Buenos Aires, 2007
- El comienzo de la primavera, Mondadori, Barcelona, 2008
- El espíritu de mis padres sigue subiendo en la lluvia, Mondadori, Barcelona, 2011
- No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles (Random House, 2016)
- Mañana tendremos otros nombres, Alfaguara, 2019.[6]
Altres
- Zerfurchtes Land. Neue Erzählungen aus Argentinien (Tierra devastada. Nuevos relatos desde Argentina), antologador, amb Burkhard Pohl[7]
- El libro tachado. Prácticas de la negación y el silencio en la crisis de la literatura, Turner, Madrid, 2014
Referències
[modifica]- ↑ Aguirre, Osvaldo. «La literatura como dominio de la mentira» (en español). Diario La Capital, 19-10-2008. Arxivat de l'original el 2015-03-03. [Consulta: 14 maig 2009].
- ↑ Galindo, Juan Carlos «Patricio Pron gana el Premio Alfaguara con una novela sobre el amor en tiempos de Tinder» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Entregados en París los premios Juan Rulfo de RFI» (en español). Revista Letralia, 07-02-2005. [Consulta: 14 maig 2009].
- ↑ 4,0 4,1 «El escritor rosarino Patricio Pron ganó el premio Jaén de novela» (en español). Diario La Capital, 22-09-2008. Arxivat de l'original el 2009-10-08. [Consulta: 14 maig 2009].
- ↑ Javier Rodríguez Marcos.
- ↑ Baixeras, Ricardo. «'Mañana tendremos otros nombres' : las grietas del amor» (en castellà), 02-04-2019. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «PRON, Patricio» (en español). El Cuenco de Plata. Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 14 maig 2009].
Enllaços externs
[modifica]- Blog personal de l'autor Arxivat 2016-01-28 a Wayback Machine.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
