For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Pardal.

Pardal

Per a altres significats, vegeu «pardal (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuPardal
Passer domesticus Modifica el valor a Wikidata

Pardal comú mascle
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hàbitatbosc, matollar, zona humida i prada Modifica el valor a Wikidata
Envergadura239 mm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103818789 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasseridae
GènerePasser
EspèciePasser domesticus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicPasser Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica: àrea de distribució natural (verd fosc) i àrea d'introducció (verd clar).

El pardal comú o senzillament pardal,[1][2] dit també teuladí[3] al País Valencià, teulader[4] al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer[5] (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents. Als Estats Units van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle xix i ara és l'ocell més abundant. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar 7 anys.

Noms dialectals

[modifica]

Cal afegir les formes més reduïdes xeu, xareu/xereu, xarau; torrodà/torredà; viler(o), i els castellanismes gorrió, gurió.

Morfologia

[modifica]
(Passer domesticus) segell FR 344 de Postverk Føroya, Illes Fèroe, alliberat el 22 de febrer de 1999. Artista: Astrid Andreasen
Passer domesticus domesticus

Fa de 14 a 16 cm de llarg i presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle. A les ales duu una franja blanca i al pit una de negra en forma de pitet (això darrer només en el mascle).

Ecologia

[modifica]

Fa un niu mal acabat amb herba seca en un forat d'arbre o d'una construcció humana. A l'abril-agost la femella comença els 12-14 dies d'incubació dels seus 3 o 5 ous. L'alimentació dels pollets és assumida per ambdós pares, fins que aquells volen, als 15 dies. Poden tenir fins a 3 cries.

Es pot trobar a tot el territori dels Països Catalans, en pràcticament tot Europa, Àsia, i Àfrica i introduït a Amèrica i a Austràlia, excepte la part oest (Austràlia occidental) i Nova Zelanda. Viu bàsicament en ambients urbans, a prop dels humans, on troba menjar i protecció fàcilment.

El seu caminar és molt característic, ja que va fent salts a terra. D'altra banda, és sedentari, molt comú i summament antropòfil, ja que segueix l'ésser humà allà on aquest vagi (particularment a les ciutats).

És fonamentalment granívor i consumeix gran quantitat d'aliment d'origen animal, com ara larves d'artròpodes (fins i tot ha estat vist menjant petites sargantanes). A més, s'ha adaptat molt bé a la vida amb l'ésser humà, amb qui conviu des de fa mil·lennis. Això fa que el pardal comú aprofiti tot tipus d'aliment humà, ja sigui d'origen vegetal o animal. A ciutat pràcticament s'alimenta només de deixalles.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Pardal». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2022(català)
  2. «pardal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Amb les variants teuladí, tauladí, teulerí, teularí o teulat
  4. Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) / Universitat de les Illes Balears (UIB) - Llista de noms recomanats d'aucells en l'àmbit Balear (format PDF) - pàgina 15 - GOB 2006. El castellanisme gorrió s'ha estès per gran part de l'illa per a evitar pardal, mot avui de significat obscè. Una gran part de l'illa prefereix dir-ne teulader
  5. Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 1062. ISBN 84-7129-391-9. 
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 105. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia: Commons Commons (Galeria) Commons Commons (Categoria) Viquidites Viquidites Viquiespècies Viquiespècies

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Pardal
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?