Partit Socialista Letó
(lv) Latvijas Sociālistiskā partija  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Partit polític letó |
| Ideologia | Socialisme, Comunisme |
| Alineació política | extrema esquerra |
| Història | |
| Reemplaça | Partit Comunista de Letònia |
| Creació | 1994 |
| Activitat | |
| Membre de | Iniciativa de Partits Comunistes i Obrers |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Alfrēds Rubiks |
| Afiliació europea | EUE-EVN |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | http://socparty.lv |
El Partit Socialista Letó (letó Latvijas Sociālistiskā partija, LSP, rus Социалистическая партия Латвии) és un partit polític de Letònia, fundat el 1994 per antics membres del prohibit Partit Comunista de Letònia després del col·lapse de la Unió Soviètica. En essència, el LSP és comunista, d'acord al seu programa,[1] el PSL va ser fundat com a organització d'idees socialistes després dels esdeveniments de 1991, que descriu com un "cop nacionalista-burgès contrarevolucionari".[2]
Història
[modifica]El president actual del LSP és Vladimirs Frolovs.[3] Entre 1999 i 2015 aquest lloc ho va ostentar Alfrēds Rubiks, antic alcalde comunista de Riga que fou empresonat el 1991 per oposar-se a la independència de Letònia i participar en el cop d'estat a l'URSS de 1991. Fou alliberat per bona conducta el 1997.[4] És el partit més popular entre els russos de Letònia a causa de la seva oposició a les lleis de ciutadania i del fet que el letó sigui l'única llengua oficial. El partit també creu que la ciutadania letona s'hauria de concedir a tots els ciutadans de l'antiga URSS que viuen a Letònia. Això implicaria un canvi important en la llei actual, que només dona la ciutadania automàtica als descendents de persones que eren ciutadans de la República de Letònia abans que fos ocupada per la Unió Soviètica el 1940, i requereix que els ciutadans soviètics que es van traslladar a Letònia entre 1940 i 1990 (principalment russos) passin per un procés de naturalització.
Resultats electorals
[modifica]Des de la seva creació fins al 2020 van mantenir representació al parlament letó, primer en candidatura pròpia (5 diputats al 1995) i posteriorment en coalicions o candidatures de partits paraigües, com Pels Drets Humans en una Letònia Unida (Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā), on va mantenir 4 diputats (de 16 que va obtenir la coalició)[5] al 1998 i va recuperar els 5 (de 25) al 2002.[6] Posteriorment, va participar de la coalició Centre de l'Harmonia, amb la qual va mantenir representació, i de la candidatura del Partit Socialdemòcrata «Harmonia», amb una presència més reduïda (2 diputats, de 24 diputats del partit al 2014,[7] i només 1 de 23 al 2018),[8] Finalment, fruit de la guerra a Ucraïna i la dispersió de vot dels russos ètnics, Harmonia va perdre tota la representació al Parlament.[9]
Resultats electorals
[modifica]Eleccions legislatives
[modifica]| Any | Líder | Resultats | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | ± pp | Escons | +/– | ||
| 1995 | Filips Stroganovs | 53,325 | 5.61% | Nou | 5 / 100 |
Nou |
| 1998 | Dins PCTVL | 4 / 100 |
 1
| |||
| 2002 | Alfrēds Rubiks | Dins PCTVL | 5 / 100 |
 1
| ||
| 2006 | Dins el SC | 4 / 100 |
1
| |||
| 2010 | Dins el SC | 4 / 100 |
= | |||
| 2011 | Dins el SC | 3 / 100 |
1
| |||
| 2014 | Dins el SC | 2 / 100 |
1
| |||
| 2018 | Vladimirs Frolovs | Dins Harmonia | 1 / 100 |
1
| ||
| 2022 | Dins Harmonia | 0 / 100 |
1
| |||
Eleccions europees
[modifica]| Any | Líder | Resultats | Pos. | Grup | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | ± pp | Escons | +/– | ||||
| 2004 | Alfrēds Rubiks | 9,480 | 1.66 | Nou | 0 / 8 |
Nou | 12è | – |
| 2009 | Dins el SC | 1 / 8 |
1
|
2n
|
GUE-NGL | |||
| 2014 | Dins Harmonia | 0 / 8 |
1
|
3r
|
– | |||
| 2019 | Vladimirs Frolovs | Dins Harmonia | 0 / 8 |
= | 2n
|
– | ||
Referències
[modifica]- ↑ March, Luke «Contemporary Far Left Parties in Europe. From Marxism to the Mainstream?». Contemporary Far Left Parties in Europe, 2008, pàg. 4.
- ↑ «International Communist Review | Расколотый пролетариат. Буржуазная демократия против солидарности трудящихся». [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «UR informācijas portāls». [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «Левое движение в Латвии» (en rus), 30-11-2016. [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «LATVIA: parliamentary elections Saeima, 1998». [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «LATVIA: parliamentary elections Saeima, 2002». [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ says, Cry me a river. «The governing parties survived Latvia’s election, but the issue of the country’s Russian-speaking minority remains centre-stage», 08-10-2014. [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ Error: hi ha títol o url però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «Continuity and change after Latvia’s 2022 parliamentary election», 25-10-2022. [Consulta: 23 agost 2023].
Enllaços externs
[modifica]- (letó) (rus) Web oficial
Vegeu més
[modifica]- Partit Comunista de Letònia
- Pels drets humans en una Letònia Unida
- Centre de l'Harmonia
- Partit Socialdemòcrata Harmonia
| Partits representats al Saeima (100) |
|   |
|---|---|---|
| Partits representats al Parlament Europeu (8) |
| |
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
