Parlament de França
| XVI Legislatura | |
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Bicameral |
| Cambres | Assemblea Nacional Senat |
| Líders | |
| President del Senat | Gérard Larcher, LR des del dia 1 d'Octubre de 2014 |
| President de l'Assemblea | Yaël Braun-Pivet, RE des del dia 28 de Juny de 2022 |
| President de la Rep. Francesa | Emmanuel Macron, RE des del dia 14 de maig de 2017 |
| Estructura | |
| Membres | 925: 348 Senadors i 577 Diputats |
.svg) | |
| Grups polítics Senat | |
 | |
| Grups polítics Assemblea Nacional | |
| Elecció | |
| Sistema de votacióSenat | Elecció indirecta |
| Sistema de votació Assemblea Nacional | Uninominal a dos voltes |
| Última elecció Senat | 27 de setembre de 2020 |
| Última elecció Assemblea Nacional | 12 i 19 de juny de 2022 |
| Lloc de reunió | |
  | |
| Lloc web | |
| www.parlement.fr | |
El Parlament francès és un parlament bicameral. És a dir, compost de dues cambres: l'Assemblea Nacional (Assemblée nationale, en francès) i el Senat (Sénat).
Els diputats de l'Assemblea Nacional són elegits per sufragi universal directe, a partir d’un escrutini uninominal a dues voltes en cada una de les 577 circumscripcions establertes (a cada departament pot haver-hi entre 2 a 24 circumscripcions, segons el nombre de població). El mandat dels diputats és de 5 anys.[1]
El Senat francès està compost per 348 senadors. D'aquests, la majoria, 326, són elegits per sufragi universal indirecte, elegits en cada departament per un col·legi de grans electors format pels diferents càrrecs electes del departament (diputats, senadors, consellers regionals, consellers departamentals, i consellers municipals). Dels altres 22 senadors, 10 són elegits als diferents territoris d'ultramar i 12 representen els francesos residents a l'estranger. Els senadors tenen un mandat de 6 anys, però el Senat es renova per meitats cada 3 anys. El President del Senat és l’encarregat d’ocupar provisionalment la Presidència de la República en cas de vacant o d’impediment d’aquest (degudament constatat pel Consell Constitucional). El Senat, d’altra banda, com a garant de la continuïtat de l’Estat, no pot ser dissolt.[2][3][4]
Per aprovar una llei, el text ha de ser vist per les dues cambres, tot i que generalment és l'Assemblea Nacional qui –en cas de discrepàncies entre una i altra– acaba aprovant el text definitiu. No obstant, cal l’aprovació específica del Senat en les lleis de rang constitucional, en les lleis orgàniques, i en aquelles que regulin el dret de vot i d’elegibilitat en les eleccions municipals.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «L'élection des députés». Assemblée Nationale. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «Mode d'élection des sénateurs». Sénat. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «Mode d'élection des sénateurs». Sénat. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «LOI organique n° 2003-696 du 30 juillet 2003 portant réforme de la durée du mandat et de l'âge d'éligibilité des sénateurs ainsi que de la composition du Sénat». Légifrance. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «Assemblée nationale et Sénat, quelle différence ?». Conseil Constitutionnel. [Consulta: 18 juny 2022].
Vegeu també
[modifica]Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
