Parc de les Aigües

Tipus	Parc
Localització
Entitat territorial administrativa	el Baix Guinardó (Barcelonès)
Localització	Plaça Alfons el Savi, 3
41° 24′ 47″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.41306°N,2.16528°E / 41.41306; 2.16528
Format per	Casa de les Altures
Dades i xifres
Superfície	2 ha
Bé cultural d'interès local
Casa de les Altures
Id. IPAC	30238
Id. Barcelona	2772

El parc de les Aigües està situat al barri del Baix Guinardó de Barcelona, rodejat per la Ronda del Guinardó, pel carrer d'Abd El-Kader, pel carrer de les Camèlies i els Jardins d'Hiroshima, i té una extensió de 2 hectàrees.

El 1869, la Societat General d'Aigües de Barcelona va expropiar uns 15.000 m² de terreny de Can Baró per a construir-hi un dipòsit d'aigua per abastir la ciutat,^[1] que provenia del pantà de Dosrius, prop d'Argentona. Va ser inaugurat el 1871, tot i que a la reixa de la porta lateral que dona a la ronda del Guinardó, s'hi pot llegir la data de 1870, probablement com a recordatori de l'inici del projecte.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la societat va utilitzar l'indret com a lloc de colònies per als fills dels treballadors de l'empresa, i més endavant, la casa serví de seu de l'Institut d'Investigació Hidrològica, amb vivers de diferents tipus de plantes i d'arbres, sobretot fruiters.^[2]

Gràcies a les pressions veïnals, la propietat va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona, i el 1978 una part dels antics jardins i vivers va obrir com parc públic després dels treballs d'adequació duts a terme per l'arquitecte J.M. Casamor. La vegetació i l'aigua del voltant de la casa va ser la causa per a crear un ambient similar als jardins granadins.^[2] No segueix el traçat dels jardins tradicionals, ja que s'estructura en forma esglaonada amb terrasses independents amb camins i murs de separació, que porten a la part superior on s'hi troba un safareig repartidor d'aigua.

El parc diposa de zones habilitades per a picnic, per a jocs infantils, espais per a gossos i una zona poliesportiva.^[3]

Hi ha set o vuit arbres catalogats: una figuera (Ficus carica),^[4] sis fotínies^[5] del Japó (Photinia glabra), i un tuliper de Virgínia (Liriodendron tulipifera),^[6] tot i que aquesta última espècie no apareix ja al catàleg del 2023.^[7] A més, compta amb una gran varietat d'arbres fruiters, com ara tarongers (Citrus aurantium).^[3]

• Parcs i jardins de Barcelona

• Bou i Roura, Lluís. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-7609-991-6. 
• Macià, Teresa; Argentí, Victor. Rehabilitación. Casa d'Altures. Parc de les Aigües. Barcelona: Dragados y Construcciones, S.A., 1991. DL: M. 21.188-1991. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de les Aigües

• «Parc de les Aigües». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.