Paolo Romeo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 febrer 1938 (86 anys) Acireale (Sicília) |
Administrador apostòlic | |
8 abril 2013 – 28 juny 2015 Diòcesi: eparquia de Piana degli Albanesi | |
Cardenal | |
20 novembre 2010 – | |
Arquebisbe de Palerm | |
19 desembre 2006 – 27 octubre 2015 ← Salvatore De Giorgi – Corrado Lorefice → Diòcesi: arquebisbat de Palerm | |
Nunci apostòlic a San Marino | |
17 abril 2001 – 19 desembre 2006 ← Andrea Cordero Lanza di Montezemolo – Giuseppe Bertello → | |
Nunci apostòlic a Itàlia | |
17 abril 2001 – 19 desembre 2006 ← Andrea Cordero Lanza di Montezemolo – Giuseppe Bertello → | |
Nunci apostòlic al Canadà | |
5 febrer 1999 – 17 abril 2001 ← Carlo Curis – Luigi Ventura → | |
Nunci apostòlic a Colòmbia | |
24 abril 1990 – 5 febrer 1999 ← Angelo Acerbi – Beniamino Stella → | |
Arquebisbe titular | |
17 desembre 1983 – 19 desembre 2006 ← Marco Cé – Rodrigo Mejía Saldarriaga → Diòcesi: bisbat de Vulturia | |
Nunci apostòlic a Haití | |
17 desembre 1983 – 24 abril 1990 ← Luigi Conti – Giuseppe Leanza → | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Itàlia |
Grup ètnic | Italians |
Religió | Catolicisme |
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana Pontifícia Universitat Lateranense |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1984–), sacerdot catòlic (1961–) |
Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 18 de març de 1961 per Angelo Calabretta |
Consagració | 6 de gener de 1984 per Joan Pau II |
Proclamació cardenalícia | 20 de novembre de 2010 per Benet XVI Cardenal prevere de Santa Maria Odigitria dei Siciliani |
Participà en | |
12 març 2013 | Conclave de 2013 |
Premis | |
caritas omnia sustinet | |
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Paolo Romeo STL JCD (nascut el 20 de febrer de 1938) és un cardenal de l'Església Catòlica, arquebisbe emèrit de Palerm.[1]
Biografia
[modifica]Romeo és el cinquè de nou fills. Després de fer l'escola primària ingressà al seminari i inicià els estudis de teologia.
El 1959 el seu bisbe l'envià a Roma per completar els seus estudis acadèmics, assolint una llicenciatura en teologia per la Universitat Gregoriana i un doctorat en dret canònic per la Pontifícia Universitat del Laterà.
Va ser ordenat prevere el 18 de març de 1961 a la capella del seminari episcopal d'Acireale, sent encardinat a la diòcesi d'Acireale. Continuà amb els seus estudis i realitzà tasca pastoral com a assistent del Grup de Minyons Escolta "Roma IX" al "Collegio San Giuseppe in Piazza di Spagna" i assistent diocesà de l'associació "Silenziosi Operai della Croce".
Tasca diplomàtica
[modifica]El 1964 va ser reclamat a l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica i l'1 de gener de 1967 ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu. Romeo treballà a les nunciatures de les Filipines, Bèlgica, Luxemburg i Unió Europea, Veneçuela, Ruanda i Burundi. El 1967 va ser reclamat pel Consell d'Afers Públics de l'Església a la Secretaria d'Estat. Al mateix temps, treballà com a director de la "Casa Internazionale del Clero", i va ser assistent regional pel Lacio de l'AGESC.
El 1976 tornà a ser reclamat per la Secretaria d'Estat per monitorar la vida de la comunitat catòlica als països d'Amèrica Llatina i les activitats de la Conferència Episcopal Llatinoamericana, especialment en el moment dels preparatius per la 3a Conferència General Llatinoamericana, que s'inaugurà el 29 de gener de 1979.
El 17 de desembre de 1983 va ser nomenat pel Papa Joan Pau II arquebisbe titular de Vulturia, nomenant-lo el mateix dia nunci apostòlic a Haití, on serví fins al 1990 quan va ser nomenat nunci apostòlic a Colòmbia. Nou anys després va ser nomenat nunci apostòlic al Canadà.
Arquebisbe de Palerm
[modifica]El 17 d'abril de 2001 començà el seu període representant la Santa Seu a Itàlia i a San Marino. El Papa Benet XVI el nomenà arquebisbe metropolità de Palerm el 19 de desembre de 2006, rellevant Salvatore De Giorgi, qui havia assolit l'edat de retir de 75 anys al setembre del 2005. El 2005 l'arquebisbe Romeo va rebre la Gran Creu de l'orde al Mèrit de la República Italiana. L'arquebisbe Romeo rebé el pal·li a la basílica de Sant Pere del Vaticà el 29 de juny de 2007 de mans del Papa Benet, conjuntament amb 45 metropolitans més. L'arquebisbe Romeo va ser elegit president de la Conferència Episcopal Siciliana el 14 de febrer de 2007.
Va ser creat cardenal al consistori celebrat el 20 de novembre de 2010, rebent el títol de cardenal prevere de Santa Maria Odigitria. Podrà participar en un conclave fins al seu 80è aniversari el 2018. Al desembre de 2010 va ser nomenat membre del Consell Pontifici pels Laics. El 3 d'octubre de 2010 va donar la benvinguda al Papa Benet quan visità la capital siciliana. El cardenal Romeo és el Gran Prior de la Tinença Siciliana de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.
Va ser un dels cardenals electors que participaren en el conclave de 2013 que elegí el Papa Francesc.
En complir els 75 anys presentà la seva carta de dimissió al Papa Francesc, qui l'acceptà el 27 d'octubre de 2015.[2]
Honors
[modifica]- Gran Prior per la Itàlia i Sicília i Gran Creu de Cavaller de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem – des del 19 de desembre de 2006
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde al Mèrit de la República Italiana - 13 de juny de 2005[3]
- Gran Oficial de l'Orde de l'Estel de la Solidaritat Italiana - 25 d'abril de 2007[4]
Referències
[modifica]- ↑ Paolo Cardinal Romeo, Catholic-Hierarchy.org
- ↑ Allen Jr., John L. «Francis' Pastoral Revolution rolls on with two big picks in Italy». , 27-10-2015 [Consulta: 27 octubre 2015]. Arxivat 9 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
- ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
Enllaços externs
[modifica]- Paolo Cardenal Romeo a catholic-hierarchy.org (anglès)
- Cardenal Paolo Romeo a gcatholic.org (anglès)
Precedit per: Marco Cé |
Bisbe titular de Vulturia (Títol personal d'arquebisbe) 17 de desembre de 1983 - 19 de desembre de 2006 |
Succeït per: Rodrigo Mejía Saldarriaga, S.J. |
Precedit per: Luigi Conti |
Nunci apostòlic a Haití 17 de desembre de 1983 - 24 d'abril de 1990 |
Succeït per: Giuseppe Leanza |
Precedit per: Angelo Acerbi |
Nunci apostòlic a Colòmbia 24 d'abril de 1990 - 5 de febrer de 1999 |
Succeït per: Beniamino Stella |
Precedit per: Carlo Curis |
Nunci apostòlic al Canadà 5 de febrer de 1999 - 17 d'abril de 2001 |
Succeït per: Luigi Ventura |
Precedit per: Andrea Cordero Lanza di Montezemolo |
Nunci apostòlic a Itàlia i a la República de San Marino 17 d'abril de 2001 - 19 de desembre de 2006 |
Succeït per: Giuseppe Bertello |
Precedit per: Salvatore De Giorgi |
Arquebisbe metropolità de Palerm 19 de desembre de 2006 - 27 d'octubre de 2015 |
Succeït per: Corrado Lorefice |
Precedit per: Salvatore De Giorgi |
Gran canceller de la Pontificia facultat teològica de Sicília "San Giovanni Evangelista" 19 de desembre de 2006 - 27 d'octubre de 2015 |
Succeït per: Corrado Lorefice |
Precedit per: Salvatore De Giorgi |
Gran Prior per la Itàlia i Sicília de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem 19 de desembre de 2006 - 27 d'octubre de 2015 |
Succeït per: Corrado Lorefice |
Precedit per: Salvatore De Giorgi |
President de la Conferència Episcopal Siciliana 14 de febrer de 2007 - 18 de desembre de 2015 |
Succeït per: vacant |
Precedit per: Salvatore Pappalardo |
Cardenal prevere de Santa Maria Odigitria dei Siciliani (Títol presbiteral pro hac vice) des del 20 de novembre de 2010 |
Succeït per: al càrrec |
Precedit per: Sotìr Ferrara (eparca) |
Administrador apostòlic de Piana dels Albanesos 8 d'abril de 2013 - 31 de març de 2015 |
Succeït per: Giorgio Demetrio Gallaro (eparca) |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.