Hioide
 Os hioide — cara anterior, ampliada | |
 Vista anterolateral del cap i el coll | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | os hyoideum |
| Precursor | 2n i 3r arc branquial[1] |
| Part de | extracranial bones of head (en)   |
| Identificadors | |
| TA | A02.1.16.001 |
| FMA | 52749 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.177 |
| EB Online | science/hyoid-bone |
| Termes anatòmics dels ossos | |
L'os hioide (en llatí os hyoideum, derivat del grec hyoeides, que significa 'amb la forma de la lletra ýpsilon (υ)') és un os senar, medial i simètric, situat a la part anterior del coll, per sota de la llengua i per sobre del cartílag tiroide. Té forma de ferradura, i és convex cap endavant. Se'n poden distingir tres parts diferents:
- Porció mitjana o cos
- Banyes majors
- Banyes menors
L'os hioide, generalment aïllat en els humans, pot de vegades estar unit a la resta de l'esquelet per un conjunt de formacions òssies, que amb ell constitueixen l'aparell hioidal.
Estructura
[modifica]Està format per teixit compacte, excepte en la base de les banyes majors, on presenta una gran quantitat de teixit esponjós.
Funció
[modifica]L'os hioide es presenta en molts mamífers; permet un ampli rang de moviments de la llengua, la faringe i la laringe.[2] En els neandertals, la posició de la seva laringe no impedia que es produïssin els sons de la parla.[3] El descobriment de l'os hioide en neandertals de la cova de Kebara, a Israel, va fer concloure als seus descobridors que la laringe descendent dels neandertals els permetria parlar (malgrat que hi ha altres opinions).[4]
Fractura
[modifica]Per la seva posició, l'os hioide normalment no tendeix a fracturar-se. En casos de mort dubtosa, un hioide fracturat és un fort indici d'estrangulació.
Imatges addicionals
[modifica]-
Vista frontal del coll
Referències
[modifica]
- ↑ hednk-023—Imatges d'embriologia a la Universitat de Carolina del Nord
- ↑ http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/6930 Descent of the larynx in chimpanzee infants
- ↑ Boë, L.J. et al. The potential of Neandertal vowel space was as large as that of modern humans. Journal of Phonetics 30 (2002) 465–484.
- ↑ Arsenburg, B. et al., A reappraisal of the anatomical basis for speech in middle Paleolithic hominids, in: American Journal of Physiological Anthropology 83 (1990), pp. 137–146.
| Del crani | |
|---|---|
| De la cara i el coll | |
| Columna | |
| Del tòrax | |
| De l'extremitat superior | |
| De l'extremitat inferior | |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
