Oriol eurasiàtic
Oriolus oriolus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
Cant | |
| |
| Dades | |
| Pes | 7,3 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 46 cm |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 16 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103692938 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Oriolidae |
| Gènere | Oriolus |
| Espècie | Oriolus oriolus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Coracias oriolus |
| Distribució | |
 En vermell les àrees estivals, en rosa les àrees d'hivernada | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
L'oriol eurasiàtic[1] o senzillament oriol, o menjafigues,[2] bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues,[3] i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord. Mesura uns 24 cm. És un ocell més aviat gran amb les ales i la cua llargues. L'ocell adult mascle és molt vistós, amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, i són d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota. Té un vol fluid i ràpid. Té un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet. Viu essencialment en arbres; en boscos, parcs ben arbrats, fruiters vells i vores dels rius. Fa el niu generalment penjat entre branques forcades horitzontalment.[4]
Cria al centre i sud d'Europa i al nord d'Àfrica, i hiverna al centre i sud d'Àfrica.[5] A Catalunya i el País Valencià, és un ocell estival distribuït per tot el territori, excepte al Pirineu per sobre dels 1.600 m.[5] A les Balears, no hi cria (o només ocasionalment), però hi és un ocell de pas durant la migració.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Oriol eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2021(català)
- ↑ «menjafigues». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Veg. les entrades corresponents del Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Guia dels ocells dels països catalans i d'Europa Ed. Omega,ISBN 84-282-1034-9
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010. ISBN 978-84-96553-54-5.
Enllaços externs
[modifica]Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
