Alemanya
Política i govern de Alemanya
Constitució Cambra alta (Bundesrat) Parlament (Bundestag) Bundesversammlung Tribunal Constitucional Tribunal de justícia President Canceller Gabinet de ministres Organització territorial Estats (länder) Regions governamentals (Regierungsbezirke) Districtes (Kreise) Partits polítics

L'organització territorial d'Alemanya té quatre nivells bàsics:

• El govern federal, Bundesstaat o Bundesebene.
• Els estats federats, o Länder.
• Els districtes, o Kreise. (Vegeu la Llista de districtes rurals alemanys)
  • Les ciutats de més de 100.000 habitants (i algunes excepcions més) estan exemptes de formar part d'un districte, i l'ajuntament assumeix les competències dels districtes. Reben el nom de Kreisfreie Städte. (Vegeu la Llista de districtes urbans alemanys)
• Els municipis, o Gemeinden.

• Les regions governamentals, o Regierungsbezirke. Són subdivisions del govern del Land, i tots els municipis i les ciutats (també les que no tenen districte) han de formar part d'una regió governamental. Són herència de l'època anterior a la unificació alemanya.
• Les agrupacions municipals. Són entitats administratives que tenen la funció de gstionar i compartir recursos municipals per estalviar costos en serveis comuns per a un conjunt de pobles amb pocs habitants. Les ciutats sense districte no en poden formar part, i algunes ciutats més petites també poden no formar-ne part. Aquestes agrupacions tenen diferents noms:
  • Amt (Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental i Slesvig-Holstein).
  • Gemeindeverwaltungsverband (Baden-Württemberg).
  • Verbandsgemeinde (Renània-Palatinat).
  • Verwaltungsverband (Saxònia-Anhalt).

Depenent de l'organització territorial interna de cada estat, aquests poden ser simples, o bé contenir regions governamentals (Regierungsbezirke), agrupacions municipals o una combinació de les dues. A més a més, a Alemanya hi ha tres ciutats estat.

Els estats simples són els que no tenen cap dels nivells d'organització territorial suplementaris: Saarland i Turíngia.

Aquests estats són: Baixa Saxònia, Baviera, Hessen, Rin del Nord-Westfàlia i Saxònia.

Aquests estats són: Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Renània-Palatinat, Saxònia-Anhalt i Slesvig-Holstein.

Només existeix un estat amb aquestes característiques: Baden-Württemberg.

Les ciutats estat són estats formats per un únic municipi (Berlín i Hamburg) o per dos municipis (Bremen). L'ajuntament assumeix les competències de l'estat i les municipals (es podria comparar amb la situació de Ceuta i Melilla).

Estan dividits administrativament en bezirks, comparables als districtes de Barcelona. La capital Berlín es compon de 12 districtes Hamburg té 7 districtes. Les competències dels bezirks urbans es decideixen al nivell de la ciutat estat i són doncs diferents d'un estat a l'altre.

Organització territorial dels Estats d'Europa
Albània  · Alemanya  · Andorra  · Armènia2  · Àustria  · Azerbaidjan1  · Belarús  · Bèlgica  · Bòsnia i Hercegovina  · Bulgària  · Catalunya  · Ciutat del Vaticà  · Croàcia  · Dinamarca  · Eslovàquia  · Eslovènia  · Espanya  · Estònia  · Finlàndia  · França  · Geòrgia1  · Grècia  · Hongria  · Irlanda  · Islàndia  · Itàlia  · Kazakhstan1  · Kosovo  · Letònia  · Liechtenstein  · Lituània  · Luxemburg  · Macedònia del Nord  · Malta  · Moldàvia  · Mònaco  · Montenegro  · Noruega  · Països Baixos  · Polònia  · Portugal  · Regne Unit  · República Txeca  · Romania  · Rússia1  · San Marino  · Sèrbia  · Suècia  · Suïssa  · Turquia1  · Ucraïna  · Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.
Llista de subdivisions administratives per estats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització territorial d'Alemanya