Part de la sèrie d'
Emocions
Acceptació Afecte Alegria Amor Angst Angoixa Ansietat Anticipació Apatia Penediment Autoconfiança Avorriment Awe Compassió Confiança Coratge Culpabilitat Curiositat Decepció Depressió Desesperació Desconfiança Desig Disgust Dol Dolor Empatia Entusiasme Enuig Enveja Esperança Eufòria Excitació Èxtasi Fàstic Felicitat Frustració Gelosia Gratitud Horror Hostilitat Humiliació Indignació Interès Luxúria Menyspreu Molèstia Odi Orgull Pànic Passió Patiment Pietat Plaer Por Preocupació Ràbia Rebuig Remordiment Ressentiment Satisfacció Saudade Schadenfreude Soledat Sorpresa Timidesa Tristesa Vergonya Xoc

L'odi és un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir el seu objecte.^[1]

L'odi es pot basar en la por al seu objecte, ja sigui justificada o no, o més enllà de les conseqüències negatives de relacionar-se amb ell. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat. En canvi, l'escriptor Elie Wiesel considera la indiferència com l'oposat a l'amor.

L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar persones o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia. Les persones sovint odien el que s'oposa a la seva salut i benestar. Entre les coses odioses per a molta gent hi ha el capitalisme, el nazisme, el racisme, la guerra, l'esclavitud, el genocidi i fins i tot el mateix odi.

Sol parlar-se de forma col·loquial d'«odi» per a referir-se a coses que, simplement, no agraden, com un estil arquitectònic, una classe de gent, un tipus de clima, una pel·lícula pèssima, el propi treball o algun tipus de menjar. Encara que no sapiguem el que significa l'odi, hom odia sense saber el que sent, no obstant senti que aquest estat és bo o agradable.^[2]

També sol usar-se per a descriure sentiments d'odi o prejudicis cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejudicis religiosos intensos. Els crims d'odi són els crims comesos per aquesta emoció.^[3] De vegades hi ha qui odia un grup religiós o ètnic distint que li ha causat dolor. Això no és considerat acceptable socialment, ja que la cultura contemporània rebutja el càstig col·lectiu i insisteix que les persones siguin tractades com a individus, i no com a membres d'un grup homogeni.

L'odi és amb freqüència el preludi de la violència. Abans de la guerra, sol ser útil ensenyar a la població a odiar una altra nació o règim polític. L'odi segueix sent el principal motiu de mort després dels conflictes armats com la guerra i el terrorisme. No és fàcil saber quan l'odi té una base lògica i quan s'ha convertit en una cosa contraproduent que s'autoperpetua. La xenofòbia, el feixisme, les fòbies i els prejudicis tenen un component d'odi important.

A l'estat espanyol, de l'any 1990 al 2020 es perpetraren fins a 101 casos de delictes d'odi amb el resultat de 103 víctimes mortals. D'aquests, quasi una quarantena van ocórrer als Països Catalans, entre ells l'assassinat de Guillem Agulló el 1993 a mans d'un grup de neonazis a Montanejos. Els crims d'odi es cometen per l'existència de prejudicis que es difonen i es transmeten mitjançant el discurs d'odi de periodistes i polítics. Segons les xifres, a l'estat espanyol, almenys 27 persones van ser víctimes d'un crim d'odi motivat per l'aporofòbia, entesa com a aversió i menyspreu a la persona pobra o odi a les persones sense mitjans, desemparades, especialment les persones sense sostre.^[4]

Vegeu odi en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odi

• Crims d'odi amb resultat de mort comesos a l'estat espanyol entre 1990 i 2020.
• Odi i discriminació. Mossos d'Esquadra.