Nowruz
| |||
| Nom en la llengua original | (fa) نوروز  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | dia festiu festa nacional dia de les Nacions Unides | ||
| Dia | 1 Farvardin (en)  March equinox (en) 21 de març equinocci | ||
| Estat | Iran, Afganistan, Tadjikistan, Azerbaidjan, Kurdistan, Iraq, Albània, Bòsnia i Hercegovina, República Popular de la Xina, Geòrgia, Índia, Kazakhstan, Kirguizstan, Kosovo, Macedònia del Nord, Uzbekistan, Pakistan, Rússia, Sèrbia, Síria, Turkmenistan i Ucraïna | ||
| Patrimoni cultural | |||
| Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat | |||
| Data | 2016 | ||
| Identificador | RL/01161 | ||
|
| |||
| National List for Intangible Cultural Heritage (ICH) (en) | |||
|
| |||
| National List of the Intangible Cultural Heritage of the Republic of Iraq (en) | |||
| Identificador | 1 | ||
| Etiqueta | #Newroz | ||
El Nowruz[1] o Nouruz és l'any nou del calendari persa,[2] que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera. A més de l'Iran, el Nowruz és celebrat per altres pobles que van rebre la influència de la cultura persa, com ara els kurds, i en altres territoris, que van de Turquia, Síria, l'Irak i l'Azerbaidjan fins a l'Afganistan, passant pel Turkmenistan, el Kazakhstan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan.[3]
La festivitat del Nowruz, que significa 'nou dia', era a l'origen una celebració agrícola de culte a la fertilitat. No obstant això, la majoria de les cerimònies de Nowruz tenen les seves arrels en la religió zoroastriana,[3] sorgida a l'Iran fa uns 3000 anys. El zoroastrisme o mazdeisme creu en dos déus antagonistes, Ahura Mazda, déu del bé i la llum, i Angra Mainyu, déu del mal i la foscor. La lluita entre els dos es resol amb la victòria d'Ahura Mazda i el triomf de la llum.
L'arribada de l'any nou persa, que coincideix amb el primer dia de la primavera, representa el final de la foscor hivernal i el renaixement de la llum i la fertilitat. Per simbolitzar l'inici del nou cicle vital, els iranians netegen a consciència la casa els dies anteriors al Nowruz.
Poques hores abans que entri l'any nou, les famílies es reuneixen al voltant d'una taula (anoemanda Haft Sin) amb set objectes o fruits el nom dels quals comença en farsi per s[4] (com les llavors de blat o de llenties germinades, sabzeh), els quals representen el renaixement, la salut, l'alegria, la prosperitat, la felicitat, la paciència i la bellesa. També es col·loquen sobre la taula un Alcorà, un mirall i una peixera amb peixos de colors, garantia de bona sort. Als carrers, s'encenen fogueres, es canta i s'acompanya a Hajji Firuz, un personatge de cara negra que dansa al so de tambors i panderetes portadors de bons auguris.
En els tretze dies següents, durant els quals les escoles romanen tancades, els menors de cada família estrenen vestits i es dediquen a visitar oncles i avis, que els fan regals o els lliuren alguns diners. És també costum que els adults s'apropin a saludar a casa dels seus familiars, veïns i amics.
El tretzè dia, sizadh Bédar, últim de les celebracions, les famílies van al camp i hi fan un dinar a l'aire lliure. Les llavors germinades es tiren a un riu o un rierol, però abans s'han fet petits nusos en les tiges. Cada nus representa un desig per al nou any i s'espera que, si el corrent els desfà, es compleixin.
El Nowruz està inscrit com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2009.[5] El 2010, l'Assemblea General de les Nacions Unides declarà el 21 de març Dia Internacional del Nowruz.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ També es pot trobar escrit com a Nouruz, Norouz, Norooz, Narooz, Nawru, Nauruz, Nawroz, Noruz, Nohrooz, Novruz, Nauroz, Navroz, Naw-Rúz, Nowroj, Navroj, Nevruz, Наврӯз, Newroz, Navruz, Navrez, Nooruz, Nauryz, Nevruz, Nowrouz, ნავრუზი (georgià), नवरेह (caixmir), નવરોઝ (Parsi Gujarati)
- ↑ 2,0 2,1 Barr, Sabrina «Nowruz 2019: When is the Persian New Year and how is it celebrated?». The Independent, 21-03-2019 [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Pancorvo, Luis «Nowruz, otro año nuevo». Viajar: la primera revista española de viajes, 430, 2015, pàg. 60. ISSN: 1139-8760.
- ↑ Maxouris, Christina; Moshtaghian,, Artemis «More than 300 million people will celebrate Nowruz (and you should, too)». CNN, 21-03-2019 [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ «Le Novruz, Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz, Nevruz». Patrimoine immatériel. UNESCO. [Consulta: 5 setembre 2015].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
