Un node orbital és un dels dos punts on una òrbita inclinada creua un pla de referència (per exemple, el pla de l'eclíptica per a les òrbites heliocèntriques, i el pla de l'equador celeste per a les òrbites geocèntriques).^[1] Com és lògic, les òrbites amb inclinació igual a zero (òrbites eclíptiques i òrbites equatorials) no tenen nodes.

Tota òrbita té dos nodes respecte a un pla qualsevol:

• El node ascendent (símbol ☊) és el punt on l'objecte creua el pla de referència movent-se cap al nord des de l'hemisferi sud celeste.
• El node descendent (símbol ☋) és el punt on l'objecte creua el pla de referència movent-se cap al sud des de l'hemisferi nord celeste.

Ambdós nodes estan diametralment oposats. La línia dels nodes és la intersecció del pla orbital de l'objecte amb el pla de referència i és la línia que uneix els dos nodes.

Un dels paràmetres que s'utilitzen per a caracteritzar una òrbita (anomenats elements orbitals), és la longitud del node ascendent.

Els nodes orbitals de la Terra reben els següents noms:

• Punt d'Àries o punt vernal per al node ascendent.
• Punt Libra per al node descendent.

• Nodes de la Lluna, els nodes orbitals de la Lluna.