Nasa
| ||||
| Tipus | Assentament humà, jaciment arqueològic i ciutat antiga  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Hircània | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 77,905 ha zona tampó: 400,3 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
| Data | 2007 (31a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iii) | |||
| Identificador | 1242 | |||
Nasa o Nisa fou una antiga ciutat de Turkmenistan. Correspon a la Νίσαια (Nisaia) clàssica, famosa per la seva raça de cavalls. Es creu que la va construir Alexandre el Gran com una de les seves Alexandròpolis. Mitridates I de Pàrtia la va establir com una de les seves capitals i en ella es van construir les tombes dels reis arsàcides.[1] Al-Istakhri diu que tenia molta aigua i era gran com Sarakhs. Al-Mukaddasi confirma això però diu que l'aigua era de mala qualitat. Muhammad al-Nasawi diu que el clima era poc sa degut a la calor i que els turcs només hi podien viure un temps; tenia llavors una ciutadella i nombrosos sepulcres de xeics religiosos i homes cèlebres. Yakut diu que estava a 5 dies de camí de Merv, a 1 dia d'Abiward i a 6 o 7 de Nishapur. Ja estava en decadència al segle xvii quan fou ocupada pels uzbeks i al caps d'uns anys estava en ruïnes. El territori va passar a Rússia el 1881. A la vora de les ruïnes de Nasa hi ha el poble de Bagir a uns 20 km a l'oest d'Aixkhabad.
Els geògrafs àrabs i musulmans de l'edat mitjana esmenten altres ciutats amb el nom de Nasa (Nasā) o Nisa (Nisā), situades al Khurasan, Fars, Kirman i Djibal. Per aquesta darrera vegeu Nisaya.
Referències
[modifica]- ↑ Brosius, Maria. The Persians: An Introduction (en anglès). London & New York: Routledge, 2006, p. 103, 110–113. ISBN 0-415-32089-5.
Vegeu també
[modifica]
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
