El nacionalisme castellà o castellanisme és un moviment que defensa el reconeixement nacional de Castella, i en alguns casos, la seua independència.

Els nacionalistes castellans reivindiquen la tradició i els valors de la Revolució de les Comunitats de Castella i per això acostumen a anomenar-se «comuneros».

Aquests propugnen la unió de les comunitats autònomes de Cantàbria, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, La Rioja i Madrid.

Els castellanistes celebren el 23 d'abril com a diada nacional en record de la derrota de Villalar.

Existeixen diversos moviments que poden qualificar-se de castellanistes: ja siguin de caràcter regionalista o nacionalista, al marge de la seva orientació política (progressista, esquerrana, socialdemòcrata, dretana...). Remunten les seves arrels polítiques al Pacte Federal Castellà de 1869, signat per representants i delegats de 17 províncies. Propugna la unificació de les actuals cinc comunitats autònomes d'arrel castellana: Cantàbria, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, La Rioja i Madrid (així com de diverses comarques que no pertanyen a aquestes comunitats autònomes però han pertangut històricament a Castella).

La territorialitat que reivindiquen els moviments castellanistes depèn del sector al qual pertanyin. Una part del regionalisme castellà fa una distinció amistosa entre el nord i el sud de Castella (considerant la separació natural del Sistema Central). D'altra banda, les tesis d'Anselmo Carretero fan una lectura molt més escarida de Castella, restringint aquesta a la denominada "Castella comtal" (els territoris del primigeni comtat de Castella). Finalment, el nacionalisme castellà, considera com una mateixa entitat, l'àrea sociocultural que es correspondria amb el mapa de llengües, dialectes i parles d'Espanya que defineixen com de cultura pròpiament castellana. Aquí inclouen territoris com les comarques d'Utiel i Requena, que després de l'organització territorial de 1833, van quedar integrats al que avui és la Comunitat Valenciana. Tampoc renuncien a l'enclavament burgalès de Treviño, que es troba dintre de la província basca d'Àlaba. Quant a ordenament territorial, defensen la comarcalització de la regió i la supressió en última instància la províncies ideades en 1833.

Històricament, el castellanisme pren com punt de referència la Guerra de les Comunitats de Castella. I la figura de Juan Martín Díez "El Empecinado", com base del federalisme castellà del segle xix i el posterior Pacte Federal Castellà de 1869. La síntesi dels moviments, s'adscriuen als ideals exposats en la revolució comunera de 1521. Es pot prendre com a referència els escrits de l'hispanista francès Joseph Pérez, com mitjà d'estudi d'aquells fets. També es consideren pensadors castellanistes (o precursors del castellanisme) a:

• Narciso Alonso Cortés (1875-1972), escriptor.
• Gregorio Fernández Díez (1891-), economista.
• Julio Senador Gómez (1872-1962), escriptor regeneracionista.
• Eugenio Merino (1881-1953), escriptor, sociòleg, etnògraf i sacerdot

El castellanisme en general s'identifica amb el penó tradicional vermellós del Regne de Castella. Encara que els moviments reivindicatius en major mesura el qual tradicional encara que erròniament^[1] s'ha identificat com a penó comunero, de color morat, actualment representat de color anyil. Si bé existeixen altres símbols com la creu de Fernán González i el broquer castellanista, així com els distintius propis de cada col·lectiu.

• 
  Bandera de Castella i Lleó ("quarterada").
• 
  Penó de Castella.
• 
  L'anomenat Pendón Comunero.
• 
  Penó estelat

La data clau dels moviments reivindicatius castellans és el 23 d'abril, aniversari de la Batalla de Villalar, reivindicada i celebrada com a Diada nacional de Castella. També existeixen altres dates significatives:

• 12 de febrer. Homenatge als Comuners de Castella a Toledo.
• 12 de novembre. Diada de San Millán, patró de Castella.

Diversos escriptors han plantejat tesis sobre la identitat castellana, les quals han estat adoptades com a plantejaments de base del castellanisme actual:

• Claudio Sánchez-Albornoz
• Juan Pablo Mañueco
• Pedro de Hoyos

Poden considerar-se moviments castellanistes els següents partits i associacions:

• Ahora Castilla
• Tierra Comunera
  • Juventudes Comuneras (joventuts de Tierra Comunera)
• Foro Castellano 23 de Abril
• Sopa Castellana
• Izquierda Castellana
  • Izquierda Comunera
  • Yesca
• Unión Castellanista
• Partido Regionalista Castellano
• Partido Nacionalista de Castilla-León

• Espanyolisme
• Pancastellanisme

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nacionalisme castellà

• (castellà) El fet nacional castellà