Mummeïta
 Mummeïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu0.58Ag3.11Pb1.10Bi6.65S13 |
| Epònim | W. Gus Mumme (en)   |
| Localitat tipus | Mina Alaska, Alaska Basin, barranc Poughkeepsie, Comtat de San Juan, Colorado, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs>sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JA.05f |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JA.05f |
| Dana | 3.8.10.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,47Å; b = 4,06Å; c = 21,63Å; β = 92,91° |
| Color | gris |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-025 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Mum |
| Referències | [1][2] |
La mummeïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del William Gustav Mumme (1936-), mineralogista australià, que va ser el primer en estudiar el mineral, en reconeixement al seu treball sobre les sulfosals.
Característiques
[modifica]La mummeïta és una sulfosal (AmBnSp)de fórmula química Cu0.58Ag3.11Pb1.10Bi6.65S13, idealitzada com (Cu,Ag)3-4(Pb,Bi)7-8S13.[1] Cristal·litza en el sistema monoclínic com intercreixements de cristalls columnars curts de fins a 1 mm, exdissolts a lamel·les alternes de mummeïta i una varietat seva anomenada mummeïta plumbocúprica.[2] És de color gris i la seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mummeïta pertany a «02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb» juntament amb els següents minerals: benjaminita, borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, livingstonita, makovickyita, pavonita, grumiplucita, mozgovaita, cupromakovickyita, kudriavita, cupromakopavonita, dantopaita, cuprobismutita, hodrušita, padĕraita, pizgrischita, kupčíkita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, matildita i volynskita.
Formació i jaciments
[modifica]La mummeïta va ser descoberta l'any 1986 a la mina Alaska, al Comtat de San Juan (Colorado, Estats Units). També ha estat trobada a Vyšná Boca, a Žilina i la mina Rozália, a Banská Bystrica (Eslovàquia) i a les mines del districte Lavrion, a Àtica (Grècia).[1]
Les mostres extretes de la mina Alaska solen trobar-se associades amb altres minerals com:calcopirita, esfalerita, pirita, ourayita, schapbachita, heyrovskyita i quars.[2]
Referències
[modifica]Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
