For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Morten P. Meldal.

Morten P. Meldal

Plantilla:Infotaula personaMorten P. Meldal

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Morten Peter Meldal Modifica el valor a Wikidata
16 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Dinamarca - Philosophiæ doctor (1979–1982) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, bioquímic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Copenhaguen (2011–)
Carlsberg Laboratory (en) Tradueix (1988–2011)
Universitat de Copenhaguen, investigador post-doc (1986–1988)
Laboratory of Molecular Biology (en) Tradueix, investigador post-doc (1985–1986)
Universitat Tècnica de Dinamarca, investigador post-doc (1983–1985) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webcuris.ku.dk… Modifica el valor a Wikidata

Morten Peter Meldal (Dinamarca, 16 de gener de 1954), és un químic danès la investigació del qual sobre la síntesi de pèptids i altres compostos orgànics ha contribuït al desenvolupament de la química del clic, en la qual s'utilitzen reaccions simples, ràpides i d'alt rendiment per fer biomolècules funcionals. Per aquest treball fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de 2022, que compartí amb els químics estatunidencs K. Barry Sharpless i Carolyn R. Bertozzi.

Vida

[modifica]

Meldal estudià enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca i es graduà el 1981. Es doctorà el 1983 a l'Institut de Química Orgànica de la mateixa universitat. Entre 1985 i 1986 fou investigador postdoctoral al MRC Laboratory of Molecular Biology de la Universitat de Cambridge on estudià síntesi de pèptids i a l'Institut H. C. Ørsted de la Universitat de Copenhaguen (1986-1988).[1] El 1996 aconseguí una plaça de professor a la Universitat Tècnica de Dinamarca i el 1998 una càtedra a la Universitat de Copenhaguen, on el 2011 es convertí en professor de nanoquímica al Nano-Science Center.[2]

Obra

[modifica]

Les primeres investigacions de Meldal se centraren en la síntesi de nous fàrmacs. Per fer-ho, creà col·leccions de molècules que es podrien examinar per a l'activitat contra dianes terapèutiques potencials. En el procés d'aquests estudis, Meldal observà que la cicloaddició de Huisgen entre una azida i un alquí, que es duu a terme a altes temperatures i produeix mescles de productes, podia ser catalitzada per ions coure(+1) formant un sol producte, sense deixar cap subproducte no desitjat i a temperatura ambient.[3][4] La reacció és actualment coneguda com a CuAAC, acrònim de l'anglès Copper-Catalyzed Azide-Alkyne Cycloaddition, i té nombroses aplicacions, inclosa en la síntesi de nous compostos orgànics, en química medicinal i desenvolupament farmacèutic, i en química de superfícies i polímers. Aquesta reacció també fou descoberta de forma independent per K. Barry Sharpless.[2]


Meldal també ha estat pioner en diverses tècniques i mètodes per millorar la síntesi de pèptids. En particular, les seves innovacions que impliquen resines basades en polietilenglicol (PEG) i cribratge basat en fluorescència han contribuït a avenços significatius en la tecnologia combinatòria de fase sòlida. També ha desenvolupat una nova tècnica de codificació òptica, coneguda com a codificació de matriu de micropartícules (MPM), en la qual s'empren resines basades en PEG per facilitar la identificació directa d'estructures a les biblioteques moleculars. La tècnica és especialment valuosa per a l'estudi de les relacions entre l'estructura del pèptid i la bioactivitat.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Morten Peter Meldal» (en anglès). University of Copenhagen, 27-08-2007. Arxivat de l'original el 2022-10-12. [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Rogers, K. «Morten P. Meldal» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  3. Tornøe, Christian W.; Christensen, Caspar; Meldal, Morten «Peptidotriazoles on Solid Phase: [1,2,3-Triazoles by Regiospecific Copper(I)-Catalyzed 1,3-Dipolar Cycloadditions of Terminal Alkynes to Azides]» (en anglès). The Journal of Organic Chemistry, 67, 9, 01-05-2002, pàg. 3057–3064. DOI: 10.1021/jo011148j. ISSN: 0022-3263.
  4. «Click Chemistry». Organic Chemistry Portal. [Consulta: 13 octubre 2022].
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Morten P. Meldal
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?