Montserrat Palau i Vergés
.jpg) Montserrat Palau i Vergés, a l'acte de presentació de candidats de Junts pel Sí (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1958 (66 anys) Tarragona |
 Diputada al Parlament de Catalunya | |
| 26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària) Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Dades personals | |
| Residència | Torredembarra |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | filòloga, periodista, novel·lista, professora d'universitat, política, assagista |
| Ocupador | Universitat Rovira i Virgili |
| Membre de | |
| Gènere | Assaig |
| Família | |
| Cònjuge | Josep Bargalló i Valls |
  | |
Montserrat Palau i Vergés (Tarragona, 13 de juliol de 1958) és filòloga, investigadora i professora a la Universitat Rovira i Virgili.[1][2] Es va presentar com a número dos a la llista de Tarragona de Junts pel Sí per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015,[3][4] i va ser escollida com a diputada.[5]
Doctora en Filologia Catalana, és professora titular de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere (IIEDG). Com a acadèmica, la seva recerca s'ha centrat en la literatura contemporània, en la cultura popular i en els estudis de dones, gènere i feminismes. Ha publicat el resultat de la seva recerca en assaigs literaris sobre autors i autores catalans i no catalans, com Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Ventura Gassol, Josep Antoni Baixeras, Katherine Mansfield, Adelheid Duvanel, Maria Antònia Oliver o Isabel-Clara Simó.
El 2009 va rebre la Distinció Maria Antònia Ferrer, un reconeixement que atorga la URV per la tasca en defensa dels drets de les dones i la seva visibilització. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, tant de premsa escrita com audiovisual. És sòcia d'Òmnium Cultural i membre de l'ANC, així com de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el Pen Club i la Societat de Llengua i Literatura Catalanes de l'Institut d'Estudis Catalans. És, també, membre del Ball de Diables de Torredembarra, on resideix.
Obra
[modifica]La seva obra extensa abasta la recerca i la creació. N'és una mostra:[6]
La recerca
[modifica]Llibres
[modifica]- La narrativa al Camp de Tarragona (1939-1985) (1986), la seva tesi doctoral.
- L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda (2002, amb Francesc Massip).
- Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení (2008).
Capítols
[modifica]- «Tarragona des del 1994»; a: Dones i literatura, present i futur (1997).
- «Dones i catalanes = persones oprimides. El feminisme i el nacionalisme de Maria Aurèlia Capmany»; a: Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (2002)
- «Gender and nation: conditioned identitites»; a: Conditioned Identities. Wished-for and Unwished-for Identities (Berna, 2015).
- «Literatura, feminisme i història, eixos del relat de maria Aurèlia Capmany» (2019).
- «Calma arran de l'extrema escuma: la poesia de Palmira Jaquetti»; a: Palmira Jaquetti (2021)[7]
- «Travessar-se els límits, (des)arrelament i transformació: la trajectòria poètica de Dolors Miquel»; a: Dolors Miquel: tradició i inconformisme: una poètica de la transformació (2022).[8]
Articles
[modifica]- «La mística de la feminitat franquista a la narrativa de Maria Aurèlia Capmany» (1993)
- «Identitat de gènere de les dones catalanes a l'inici del segle XX» (2004)
- «La socialización de los saberes femeninos» (2015), amb Duch Plana, Montserrat
- «La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal» (2017)
La creació literària
[modifica]El 1979 publicà els poemes de Just a dream; l’any 1989, la novel·la Interferències, i el 1990, els contes de Cadires confortables. Intensitat narrativa i tendència a l’existencialisme i a l’educació sentimental s’evidencien a Suspíria (1994) i a la novel·la Sapore di sale (1996). A la novel·la En nom del pare (1999),
Referències
[modifica]- ↑ Redacció «Montserrat Palau serà la número 2 de Junts pel Sí a Tarragona». Reus Digital, 29-07-2015 [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ «Montserrat Palau». Fundació Irla. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «La filòloga Montserrat Palau, número 2 de Junts pel Sí a Tarragona». ARA, 29-07-2015 [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ «Montse Palau farà «tiquet» amb Germà Bel a la llista Junts pel Sí el 27-S». delCamp.cat, 29-07-2015. [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ «Montserrat Palau: "El 26 d'octubre a palau tot eren plors"». Vilaweb. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «Dialnet Métricas - Palau Vergés, Montserrat». [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ Carazo, Carme Oriol; Vila, Silvia Veà. Palmira Jaquetti. Publicacions URV, 2021. ISBN 978-84-8424-936-8.
- ↑ «Portal de Publicacions». IEC. [Consulta: 30 maig 2023].
Enllaços externs
[modifica]
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
