Pardal d'ala blanca
Montifringilla nivalis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103819582 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Passeridae |
| Gènere | Montifringilla |
| Espècie | Montifringilla nivalis Linnaeus, 1766 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Fringilla nivalis (Linnaeus, 1766)
|
| Distribució | |
 Distribució d'M. nivalis Resident Zona d'hivernació | |
.svg){kind=icon}
El pardal d'ala blanca[1] (Montifringilla nivalis), ocell de glaç o pardal blanc[2][3] és un ocell menut passeriforme. És un ocell resident d'alta muntanya per sobre dels 1.500 m en el sud d'Europa, Àsia central i oest de la Xina.
Descripció
[modifica]És un habitant de zones altes alpines, de cua llarga i ales llargues. Poques vegades baixa per sota dels 1.000 metres fins i tot amb un clima hivernal dur. Es pot trobar al voltant de nuclis habitats (pobles, monestirs, estacions d'esquí), on pot ser bastant accessible. Ales de color blanc i negre, impactant en vol. En època de reproducció, el bec és fosc i la barbeta és negra (el bec és groguenc i el pegat de la barbeta és absent en l'època no reproductiva). El cap és de color gris més pàl·lid a l'hivern. S'alimenta de llavors i insectes.[4]
Taxonomia
[modifica]El 1760 el zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson va incloure una descripció del pardal d'ala blanca a la seva Ornithologie basada en un exemplar però sense especificar on s'havia recollit. Va utilitzar el nom francès Le pinçon de neige ou la niverolle i el llatí Fringilla nivalis.[5] Encara que Brisson va encunyar noms llatins, aquests no s'ajusten al sistema binomial i no són reconeguts per la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica.[6] Quan el 1766 el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar la seva Systema Naturae per a la dotzena edició, va afegir 240 espècies que havien estat descrites anteriorment per Brisson.[6] Un d'aquests va ser el pardal d'ala blanca. Linné va incloure una breu descripció, va utilitzar el nom binomial Fringilla nivalis i va citar l'obra de Brisson. Linné va enumerar la ubicació del tipus com a "Amèrica".[7] La ubicació tipus va ser designada posteriorment com a Suïssa.[8] Aquesta espècie ara es troba inclosa en el gènere Montifringilla que va ser introduït per l'ornitòleg alemany Christian Ludwig Brehm el 1828.[9]
Es reconeixen set subespècies:[10]
- M. n. nivalis (Linnaeus, 1766) – sud d'Europa.
- M. n. leucura (Bonaparte, 1855) – sud i est de Turquia.
- M. n. alpicola (Pallas, 1811) el Caucas i el nord d'Iran fins a Afganistan.
- M. n. gaddi (Zarudny & Loudon, 1904) - sud-oest d'Iran.
- M. n. tianshanica (Keve-Kleiner, 1943) - Kazakhstan oriental i Tadjikistan nord
- M. n. groumgrzimaili (Zarudny & Loudon, 1904) del nord-oest de la Xina fins al centre de Mongòlia.
- M. n. kwenlunensis (Bianchi, 1908) centre-oest de la Xina i nord del Tibet.
Etimologia
[modifica]Montifringilla: del llatí «mons» ‘muntanya’ i del llatí «fringilla» ‘pinsà’ [pinsà montà, d’origen onomatopeic]. nivalis: del llatí «nix» ‘neu’ [nival, relatiu a la neu].[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Pardal d'ala blanca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 30/11/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 «Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans (Enric Ortega i Gonzàlez)» p. 154. Institut d’Estudis Catalans - Secció de Ciències Biològiques (Barcelona), 2017. [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ corregim la forma balear gorrió d'ala blanca que conté el barbarisme recent gorrió
- ↑ «Pardal d'ala blanca». eBird. [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ Brisson, Mathurin-Jacques; Brisson, Mathurin-Jacques; Martinet, François Nicolas. Ornithologie, ou, Méthode contenant la division des oiseaux en ordres, sections, genres, especes & leurs variétés : a laquelle on a joint une description exacte de chaque espece, avec les citations des auteurs qui en ont traité, les noms quils leur ont donnés, ceux que leur ont donnés les différentes nations, & les noms vulgaires. vol.3 (1760). Parisiis: Ad Ripam Augustinorum, apud Cl. Joannem-Baptistam Bauche, bibliopolam, ad Insigne S. Genovesae, & S. Joannis in Deserto, 1760, p. 162–163, Làmina 15 fig 1. «Les dues estrelles (**) a l'inici de la secció indiquen que Brisson va basar la descripció en l'examen d'un exemplar.»
- ↑ 6,0 6,1 Allen, J. A. (Joel Asaph); Brisson, Mathurin-Jacques; Linné, Carl von «Collation of Brisson's genera of birds with those of Linnaeus». Bulletin of the AMNH. Published by order of the Trustees, American Museum of Natural History [Nova York], Vol. 28, article 27., 1910, pàg. 317-335.
- ↑ Linné, Carl von; Linné, Carl von. Caroli a Linné ... Systema naturae : per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). vol.1, part 1 (Regnum animale). Ed. 12, reformata.. Estocolm: Impensis direct. Laurentii Salvii, 1766, p. 321.
- ↑ Cottrell, G. William,; Cottrell, G. William; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.. Check-list of birds of the world (en anglès). v.15. Cambridge: Harvard University Press, 1962, p. 27.
- ↑ Oken, Lorenz. Isis von Oken (en al). Bd.21 (1828). Jena: Expedition der Isis, 1820, p. 1277-1278.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Old World sparrows, snowfinches, weavers – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 29 novembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
